Irlanda i Espanya

ireland

En una Europa estancada i colpejada per la barbàrie del terrorisme fonamentalista, alguns països ofereixen motius per l’esperança. Un d’ells és Irlanda, un petit país de només 4,5 milions d’habitants i amb un PIB per càpita de 35.600 euros el 2013, similar al d’Holanda, molt superior al d’Espanya, amb 22.300 euros, i el segon en el rànquing de la Unió Europea només després de Luxemburg. L’última dada oficial del 2014 apuntava un creixement interanual del 7,7%, una xifra inversemblant i similar a la de Xina. Es preveuen creixements del 3,6% i 3,7% pel 2015 i 2016 respectivament.

Com Espanya, a Irlanda se la va etiquetar com un dels països PIGS (porcs). Com Espanya, va patir una gegantesca bombolla immobiliària. El sector de la construcció va superar el 15% del PIB total, finançat amb un tipus d’interès artificialment baix i crèdit excessiu.

Com Espanya, es va haver de rescatar el seu sector bancari. El actius bancaris d’Irlanda sumaven 1,3 bilions d’euros, una xifra nou vegades superior a tota la seva economia.

Com Espanya, ha tingut problemes importants de descontrol en les finances públiques. El deute públic equival encara avui al 120% del PIB, el dèficit públic va superar el 30% de la producció total el 2010, però el sever ajust fiscal el situarà per sota del 4% el 2014 i es preveu que pel 2015 no arribi al 3%, umbral màxim permès a la UE en circumstàncies normals. Amb la liquidació del banc dolent i l’actual creixement vigorós, el deute públic es podrà començar a reduir.

A diferència d’Espanya, Irlanda va optar per una veritable política econòmica d’austeritat pública el 2008. Això va contraure el consum temporalment, però al mateix temps va purgar despeses improductives i innecessàries, posant els fonaments de la sòlida recuperació posterior.

A diferència d’Espanya, postrada per la corrupció institucional que impedeix consolidar la recuperació, Irlanda té unes institucions públiques transparents que operen en un marc d’honestedat i eficàcia.

A diferència d’Espanya, els polítics no fan declaracions grandiloqüents ni donen la crisi per finiquitada, però permeten l’activitat productiva de les empreses amb una burocràcia menor.

A diferència d’Espanya, on l’excessiva regulació ofega l’activitat productiva i la septicèmia de la corrupció allunya els inversors internacionals, Irlanda capta multinacionals estrangeres que, com Google o Microsoft, no dubten a instal·lar-s’hi.

A diferència d’Espanya, amb impostos abusius i confiscatoris, Irlanda és un dels països del món més favorables per a fer negocis amb un impost de societats del 12,5%.

A diferència d’Espanya, on l’atur es cronifica en el 24%, a Irlanda és de l’11%.

A diferència d’Espanya, on el sector exterior té una importància secundària (30% del PIB) i torna a presentar un dèficit comercial, a Irlanda té una importància primordial i les exportacions (52,42% del PIB) superen amb molt les importacions (30% del PIB). De fet, el tigre celta és la segona potència mundial en exportació de software.

A diferència d’Espanya, Irlanda ofereix un futur millor per la seva població que, amb arrels cosmopolites, no dubten a voltar el món i tornar al born. Mentrestant, aquí veiem com els nostres joves millor preparats ens abandonen, en un procés de no retorn.

Advertisements
  1. gener 9, 2015 a les 12:06 am

    Reblogged this on Coses de l'Economia i l'Empresa.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: