Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El preu de la gasolina

El preu de la gasolina

gasolina

El preu del barril de Brent ha passat de costar més de 100 dòlars a només 50. En contra de les prediccions apocalíptiques dels qui preveien l’esgotament del petroli i, per tant, l’encariment del cru, s’ha passat a un estat de sobreproducció i preus baixos. Les causes reals les hem de trobar en l’excés d’oferta originat per tècniques alternatives d’extracció com la fracturació hidràulica, i el debilitament de la demanda. Naturalment, els principals perjudicats són els països exportadors, que tenen en el petroli la principal font de finançament i entrada de divises. Pensem en Venezuela, Iran o Rússia. És possible que les aspiracions polítiques de Nicolás Maduro, les ànsies expansionistes de Vladimir Putin a Ucraïna o la carrera nuclear iraní amb Hassan Rouhani es vegin frenades. També l’Estat Islàmic, que controla la producció de 40.000 barrils/dia de petroli, tindrà menys capacitat de finançament.

Donat que les tècniques de fracking són permanents i, per desgràcia, la crisi també, és previsible que els preus baixos tinguin continuïtat. Aquesta és una bona notícia. Espanya és un país que importa pràcticament tot el petroli que consumeix, 1.2 milions de barrils diaris. En relació al preu mitjà del 2014, la consolidació del preu actual suposaria un estalvi en la factura energètica lleugerament inferior a 30.000 milions d’euros, una xifra molt considerable, equivalent a la pràctica totalitat dels interessos a pagar pel deute públic d’Espanya i quasi 30 vegades superior a la inversió estatal pressupostada per Catalunya el 2015. La disminució del preu del petroli augmentarà la renda disponible de les famílies, deixant un marge per l’increment del consum i el desendeutament, i hauria de rebaixar els costos energètics i de transport de les empreses, afavorint la recuperació de la seva dèbil competitivitat.

Malauradament, només una petita part del descens del preu del petroli es trasllada a la gasolina i el gasoil. Un motiu el trobem en els elevats impostos que graven el combustible. Mentre que alguns preus cauen, els impostos són inflexibles a la baixa. Una vegada hi són perduren en el temps i suposen una part fixa important del preu final equivalent a més del 50%. Un altre motiu és que el petroli es paga en dòlars, i l’euro s’està devaluant en termes de la divisa nord-americana. Però el motiu més destacable és la manca de competència en la distribució de gasolina a Espanya. Les grans empreses dominants (Repsol, Cepsa, BP i Galp) controlen més del 80% de les estacions de servei i venen a preus similars, amb el beneplàcit del govern i les entitats reguladores. La competència entre empreses queda reduïda al terreny del marketing corporatiu, la imatge de marca i les estratègies de fidelització del client, però en cap cas es dóna en els preus. Això explica el comportament asimètric del preu del combustible, lent en el descens però ràpid en l’encariment. Mentre l’oligarquia politicoempresarial espanyola continuï dirigint els nostres destins i regulant els mercats, els costos energètics a pagar continuaran sent els més elevats de la Unió Europea, només superats per Xipre i Itàlia.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: