Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Les tribulacions del franc suís

Les tribulacions del franc suís

1463198

Ja se sap que el diner no té pàtria. O, millor dit, sí en té. Busca una pàtria segura que li garanteixi el seu valor en un clima de discreció informativa. Per això els nostres polítics (i parentela), grans acaparadors de l’esforç aliè, malgrat defensin la solidesa del sistema financer espanyol, prefereixen convertir euros en altres divises més enllà dels Pirineus. Una divisa tradicionalment cobejada ha estat el franc suís. Suïssa, el petit país centreuropeu, sempre s’ha caracteritzat per la seva formalitat i bones pràctiques. Sense recursos naturals, té un dels actius més importants i escassos: un govern transparent i no professional, que deixa fer i treballar als veritables creadors de riquesa: les famílies i les empreses. Amb una població similar a la de Catalunya, el país alpí té empreses tan conegudes internacionalment com Nestlé, Rolex, Swatch, Novartis, Roche o Adecco. Les finances públiques són equilibrades i estan allunyades dels excessos malbaratadors d’altres latituds, especialment al Sud d’Europa. Això fa que la moneda pròpia, el franc suís, emès pel seu Banc Central, sigui una moneda estable i solvent. Especialment atractiva quan les altres monedes fiduciàries, com el dòlar i l’euro, estan apuntades a una boja carrera per devaluar el seu valor i intentar guanyar rèdits a curt termini amb absurdes polítiques d’empobriment del veí. El Banc Central del país helvètic no ha de finançar un Estat corrupte i obès. Això fa que la seva moneda i el sistema financer sigui el destí de molts capitals internacionals. Com a conseqüència, però, tanta demanda de francs suïssos provoca l’apreciació excessiva de la moneda. I això, en una economia territorialment petita, i molt oberta a l’exterior, té efectes potencialment desestabilitzants. Abarateix les importacions, però castiga les exportacions, ja que els europeus les hem de pagar molt més cares.

Per evitar la indesitjada sobrevaloració del franc suís, les autoritats helvètiques van decidir el 2011 fixar un límit màxim a l’apreciació: 0,83 euros per franc suís (o, el que és el mateix, un mínim d’1,20 francs suïssos per cada euro). Per mantenir aquest tipus de canvi fix, el Banc Central Suís es comprometia a comprar euros en el mercat pagant amb l’emissió de la seva pròpia moneda. I així va ser fins el dijous de la setmana passada, quan va decidir que ja n’hi havia prou de comprar euros i omplir el seu balanç de la moneda europea. Curiosament, o no, això ha estat una setmana abans que Mario Draghi faci públic l’anunci de compra de deute públic sobirà. El sentit de decència dels suïssos els deu impedir ser el prestamista del BCE, quan el BCE es convertirà en prestamista de governs corruptes com els d’Espanya i Grècia (i Portugal i Itàlia). Les tribulacions del franc suís són importants pels ensenyaments que se’n deriven.

En termes monetaris, un petit país s’enfronta a una triple disjuntiva. La primera, a la grega, és optar per recuperar la moneda pròpia i finançar els desvaris de despesa d’un Estat malgastador. Les conseqüències immediates són la depreciació de la moneda i la inflació, la pèrdua de confiança internacional i l’empobriment radical de la població. La segona, a la suïssa, és contenir la despesa pública i el ritme d’emissió de moneda. Les conseqüències són l’apreciació de la moneda i la deflació dels preus interiors, mantenint la confiança dels capitals del món i enriquint el conjunt de la població, malgrat es perjudica el potent sector exportador. La tercera, també a la suïssa (fins la setmana passada), és vincular el valor de la moneda pròpia a la moneda de la zona amb la qual més es comercia (l’euro). Amb la primera, la moneda es deprecia massa i el país perd. Amb la segona, la moneda s’aprecia massa i el país perd. Amb la tercera, el país es veu obligat a cedir l’autonomia monetària a pràctiques externes irresponsables i el país també perd. Aleshores, què es pot fer per no perdre? No queda més alternativa que recuperar un actiu monetitzable que no sigui el passiu de cap altre Banc Central. En definitiva, abandonar el patró-dòlar fiduciari, i recuperar el patró-or.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: