Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > L’atur espanyol i els joves

L’atur espanyol i els joves

seguro-anulacion-viaje

L’últim informe del Fons Monetari Internacional, presentat aquesta setmana, rebaixa les perspectives de creixement mundial al 2015 del 3,8% al 3,5%. Confirma que el món ha entrat en una llarga etapa de desacceleració i que la reducció del preu del petroli no serà suficient per contrarestar aquesta tendència. Les previsions de creixement per Espanya són del 2% el 2015 i de l’1,8% el 2016, lleugerament superiors a la mitjana de l’eurozona. El president Rajoy s’ha afanyat a remarcar que aquestes dades confirmen que el pitjor de la crisi ja ha passat i assegura que es crearan un milió de llocs de treball entre el 2014 i el 2015. La veritat, però, és que les xifres mostren que en tota la legislatura no s’haurà creat ocupació. Quan el PP va arribar al poder el desembre de 2011 hi havia 17.807.500 ocupats i 5.276.600 aturats (taxa d’atur del 22,85%), mentre que a finals de 2014 eren 17.569.100 ocupats i 5.457.700 aturats (taxa d’atur del 23,7%).

La insuficient creació d’ocupació i la taxa d’atur, que no es preveu que baixi del 20% en tota la dècada, continuen sent un dels càncers de la societat espanyola. Entre els països desenvolupats, només Grècia pateix un atur superior. Podrà el feble creixement esperat reduir les xifres de desocupació? Molt difícilment. Tradicionalment, Espanya ha necessitat creixements vigorosos i superiors al 2% per reduir l’atur. En l’etapa expansiva de la dècada de 1980, amb creixements mitjans del 3,9% durant més de quatre anys, l’atur mai va baixar del 15%. En els anys 90, amb un creixement mitjà del 3,7% durant més de set anys, l’atur no va ser inferior al 10%. I fins l’inici de la gran recessió, el 2008, amb creixements mitjans del 3,5% durant més de quatre anys, l’atur va arribar al seu mínim històric del 8% (!).

Actualment, i malgrat la crisi financera, hem de ser conscients que països com els EUA, Alemanya o Holanda tenen xifres de desocupació negligibles a l’entorn del 5%. En qualsevol circumstància, per difícil que sigui, les necessitats de l’ésser humà són infinites i sempre s’estarà disposat a contractar algú a canvi de millorar la nostra satisfacció. Per tant, quan un govern adopta les mesures adequades, l’atur involuntari ha de ser inexistent. Qualsevol persona que vulgui treballar ho ha de poder fer.

És trist que el millor registre d’atur mai aconseguit a Espanya suposaria als EUA la desqualificació automàtica del president en funcions i la impossibilitat pràctica de presentar-se a la reelecció. Pels nord-americans, la xifra d’atur màxim socialment acceptada és el 6%. En aquests moments estan en el 5,6%. Però és molt més trist veure com la generació més ben formada d’Espanya, utilitzant recursos públics, ha d’abandonar el país per manca d’oportunitats laborals. Permetrem que, per manca d’oportunitats laborals i en una societat creixentment envellida, continuï l’emigració dels joves amb més talent?

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: