Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Grècia, de l’euro a la dracma

Grècia, de l’euro a la dracma

grexit

La contundent, per bé que anunciada, victòria de Syriza a Grècia obre noves incerteses en el futur d’Europa. L’aliança contra natura del líder neomarxista Tsipras amb la formació dretana dels Grecs Independents, racistes i homòfobs, també contraris a l’acord signat amb la troica (Comissió Europea, BCE i FMI), proposen la fi de l’austeritat al país hel·lè i el manteniment de l’euro. En altres paraules, la recuperació dels programes expansius de despesa pública, però soportats solidàriament per tots els contribuents europeus. És exactament el que demanava una llustrosa jubilada d’Atenes al nou govern grec, en imatges de TV3: “que li ompli de diners el moneder”.

El problema d’aquestes dues propostes, la fi de l’austeritat i el manteniment de l’euro, és que són incompatibles. Tsipras n’haurà de triar una i abandonar l’altra. L’enorme deute públic de Grècia equival al 177% del PIB, 318.000 milions d’euros, i el 80% estan en mans dels països europeus: Alemanya (72.720 milions), França (55.209 milions), Itàlia (48.380 milions) i Espanya (32.744 milions). El flamant primer ministre grec té un pagament immediat de 4.500 milions d’euros aquest mes de febrer, seguit d’altres a l’estiu. Si no paga o si no hi ha un acord, la troica haurà de decidir si continua finançant Grècia. Si ho fa, malgrat l’incompliment grec, es trencarà el règim econòmic de la UE i es perdrà la confiança d’Alemanya i tot el nord d’Europa. Si la troica decidís no finançar l’Estat grec, el govern de Syriza es veuria obligat a sortir de l’euro, recuperar la dracma i imprimir tot el diner necessari per pagar les despeses públiques, nòmines i pensions.

Segons The Economist, tornar a la dracma suposaria una devaluació mínima del 50% de la moneda. Es generaria caos social i es dispararia la inflació com a resultat de l’increment del cost de les importacions. L’economia entraria en caiguda lliure amb un descens del PIB del 8%, segons estimacions de l’FMI, i l’atur, ja molt elevat, paralitzaria el país, que ja suporta un atur juvenil del 60% i un atur estructural de llarga durada del 80%. L’estalvi de les classes mitjanes i baixes es destruiria. Els jubilats potser tornarien a omplir de dracmes el moneder, però a costa de perdre bona part del poder adquisitiu real. Per altra banda, la competitivitat no milloraria, amb excepció del sector turístic, que oferiria als estrangers uns preus molt reduïts. Les veritables reformes que necessita Grècia s’ajornarien sine die: destrucció dels interessos de les elits politicofinanceres, reducció del frau fiscal, transparència de la gestió pública, introducció de competència en els mercats i, en definitiva, la deconstrucció d’un Estat corrupte i clientelar per bastir un veritable Estat de dret.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: