Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > És lícit que l’Església cobri?

És lícit que l’Església cobri?

topic

L’episodi que narra l’evangelista Joan (2, 13-25) ens pot sorprendre. Jesús de Natzaret, el Príncep de la Pau i l’Anyell de Déu, el qui para l’altra galta quan és injustament bufetejat i no retorna mai cap ofensa, utilitza la violència per expulsar del temple els venedors de vedells i els canvistes. Amb un fuet de cordes a les mans, els aboca les taules i els fa fora per la força. Mai Jesús havia mostrat una resposta tan contundent. Quin comportament tan profundament ultratjant provoca aquesta violenta reacció? Els peregrins que anaven al temple de Jerusalem compraven animals, com vedells, moltons i coloms, que sacrificaven en honor a Déu. Els canvistes feien negoci amb el servei que avui anomenaríem Forex, això és, l’intercanvi de divises. Els sacerdots exigien el pagament en la moneda oficial i, en una època on no hi havia un Banc Central que tingués el monopoli públic de la moneda i l’imposés manu militari per tots els racons de l’Estat, els jueus que tenien monedes gregues i romanes les canviaven per la moneda hebrea amb aquests protobanquers negociadors de divises. Segurament, com ens recorda el profeta Isaïes (“heu convertit el temple d’oració en una cova de lladres”), les estafes i enganys deurien ser també habituals en aquells temps. A Jesús li indigna profundament el que veu, perquè res té a veure amb el veritable culte a Déu en esperit, que vol amor i no sacrificis.

En comptes de ser el lloc de trobada fraternal per honorar i santificar el Déu d’Israel, el temple s’havia convertit en un negoci rendible pels sacerdots, que ingressaven els pagaments del poble, i també pels mateixos peregrins que tractaven de comprar Déu amb les seves ofrenes. Cal destacar que Jesús no condemna l’intercanvi comercial, en general, sinó el convertir la religió en un negoci particular. Déu no és l’excusa ni el protector d’una trama d’interessos particulars i egoismes innobles. Jesús detesta la simonia o compra-venda del que és espiritual per béns materials. Això inclouria segurament la compra de càrrecs eclesiàstics o el tràfic de relíquies, pràctiques habituals en altres èpoques. Recordem com Martí Luter, el 1517, es va rebel·lar contra la compra-venda d’indulgències, l’absolució dels pecats i dels càstigs associats que venia el clergat a canvi de diners i béns materials. Quan el frare agustinià va clavar les noranta-cinc tesis, en llatí, en contra de la venda d’indulgències a la porta de l’església de Wittenberg, les conseqüències es van precipitar sense control i de manera gravíssima. Déu no es pot comprar i la relació amb el seu Misteri s’ha de viure amb fe i esperit, amb amor fratern i solidari. En les mateixes paraules de Jesús, “Déu vol amor i no sacrificis”. Jesús ens ofereix la redempció de manera totalment gratuïta i, en conseqüència, l’Església té la funció de comunicar la bona nova a la humanitat, també de manera gratuïta. Com assenyala el Papa Francesc, els sacerdots no han de ser motiu d’escàndol pels seus costums o hàbits mundans.

L’enèrgica condemna del tràfic comercial de favors espirituals, per altra banda, és un tema diferent al del manteniment de l’Església. Està clar que el funcionament ordinari de l’organització eclesial i el manteniment de mossens i capellans necessita d’uns recursos econòmics. El mateix Pontífex dóna testimoni en primera persona d’una vida senzilla i modesta, allunyada de tota pompa i protocol. Quan un bisbe com el de Limburg (Alemanya) va escandalitzar la societat pel seu luxe desaforat, va ser cridat a Roma i cessat. Així de simple i així de contundent. Pel cas d’Espanya, l’article 16.3 de la Constitució assegura que els poders públics consideraran les creences religioses de la societat i mantindran relacions de cooperació amb l’Església Catòlica. Els cristians, per tant, tenim tot el dret a decidir que una part dels altíssims impostos que paguem es destini al manteniment de l’Església Catòlica. L’Església comunica la bona notícia de la salvació de Déu, anunciada i realitzada per Jesús de Natzaret. És cert. Però, a més, també s’involucra en la prestació de multitud de serveis socials i d’ajuda als més necessitats, complementant i arribant allà on no ho fa l’administració pública.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: