Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Quantitative Easing: com estimular una societat amb droga dura

Quantitative Easing: com estimular una societat amb droga dura

Inyección-droga-thefix.com_

El BCE ha començat aquesta setmana la megainjecció de liquiditat anunciada el passat gener. En la mesura més extrema possible del seu ventall d’intervencions monetàries, el banc emissor comprarà 60.000 milions de deute, majoritàriament públic, en els mercats. A un ritme mensual, repetirà aquesta mesura d’estímul fins, com a mínim, el setembre de 2016. L’efecte immediat que això provoca és l’abaratiment del finançament del deute públic. Els Estats es podran refinançar a cost nul o, fins i tot, negatiu. En altres paraules, els estalviadors no reben cap recompensa per renunciar al consum present i, a sobre, paguen una comissió per prestar els seus diners als dilapidadors que malgasten i s’endeuten sense solució.

Donat que les compres del BCE es paguen amb la creació d’euros (la impremta del banc central pot crear virtualment qualsevol quantitat de diner), l’euro perdrà valor. Això significa que els preus tindran tendència a pujar, notícia molt benvinguda per les autoritats, que desitgen sortir de la lleu deflació del -0,3% anual per situar-nos en una inflació moderada del +2%, i devaluarà l’euro respecte el dòlar, quelcom també celebrat per les empreses turístiques, que abarateixen serveis i guanyen nous clients.

Un altre efecte de les mesures de quantitative easing són les eufòries borsàries, ja que part de la liquiditat extraordinària es destinarà a la compra d’accions. L’Ibex 35 ja porta força setmanes a l’alça i el Nasdaq, que comprèn les empreses d’alta tecnologia, recupera els 5.000 punts, quinze anys després de la punxada de la bombolla de les puntocom, que va suposar pèrdues superiors al 80% per a milers de petits inversors. Ningú se’n recorda de Terra, aquella empresa tecnològica que va sortir a Borsa el novembre de 1999? En només un dia de cotització, l’acció de Terra va passar de valer 11,81 a 37 euros. Un increment del 185% diari! El febrer del 2000 l’empresa aconsegueix cotitzacions màximes amb 140 euros per acció. Però Terra explota poc abans de la bombolla tecnològica i acabarà sent comprada per Telefónica a només 5,25 euros per acció. Quants petits inversors, enganyats pels gurus financers del moment i portats per l’exuberància irracional de la Borsa van perdre el 95% de la seva inversió? Empreses actuals com Uber, Tesla o GoPro tornen a recordar la Terra del 2000. No tenen una actividad rendible definida, sinó només l’expectativa de rendiments futurs molt incerts i amb un fort component de risc.

Significa que aquesta mesura del Banc Central, tan fàcil d’executar per altra banda, és la solució miraculosa a la crisi econòmica? Multiplicar els diners equival al miracle de la multiplicació dels pans i peixos? Òbviament no. La creació massiva de diner fiduciari és equivalent a la injecció intravenosa de droga dura. A curt termini, genera al·lucinacions i falses il·lusions. A mitjà termini, el delírium trèmens. El diner és simplement el mitjà d’intercanvi socialment acceptat. Fer més bitllets no significa fabricar més pernils, cotxes o ordinadors. El total de riquesa de la societat queda inalterat. L’únic que varia són les persones privilegiades que rebran el nou diner creat. Les elits polítiques i financeres milloraran a l’esquena dels treballadors i jubilats. Els deutors i els exportadors milloraran a costa dels estalviadors i importadors. El que uns guanyen, altres ho perden. És un joc de suma zero o, més probablement, negativa.

Els guanyadors tenen més capacitat adquisitiva i accedeixen a una riquesa no guanyada, gràcies només al control que tenen sobre el sector monetari i financer. Consumeixen més a costa de diluir el valor de la moneda. Els perdedors no tenen ni veu ni advocat que els defensi. El necessari sanejament del deute s’allarga sine die i el canvi de model productiu també. Quins incentius hi ha a amortitzar deute quan es té accés il·limitat a un finançament sense cost? Quina pressió tindran els governs per aplicar les tan necessàries reformes estructurals? I així es van agreujant les desigualtats, creant noves bombolles i sembrant les llavors de la crisi del demà. Els nostres dirigents pretenen apagar el foc amb un combustible altament inflamable. Pretenen aconseguir la igualtat creant més desigualtats. Però no ens preocupem. Ells són els únics bombers oficials, els únics cleptòmans autoritzats.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: