Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La importància del 27S, on tot comença (o acaba)

La importància del 27S, on tot comença (o acaba)

ecf6bae4e71c92e6b08df657cd173c5bomplimlameridiana800

Les properes eleccions plebiscitàries del 27S a Catalunya marcaran, sigui quin  sigui el resultat, una fita important en el procés sobiranista, que s’encaminarà cap a la secessió o l’assimilació recentralitzada dins l’Estat. La radicalització del procés, passant amb relativament poc temps de l’autonomisme moderat i dialogant a posicions obertament secessionistes, es deu a tres motius principals.

El primer és l’immobilisme quasi autista del govern central, que s’oposa sistemàticament a totes les demandes de major autogovern que arriben de Catalunya. Amb independència de quin sigui el partit, conservador o progressista, que resideixi al Palau de la Moncloa, s’ha eliminat i diluït el reconeixement constitucional de la plurinacionalitat d’Espanya. La diferència inicial entre nacionalitats històriques i regions ha quedat en res amb el café para todos. S’ha equiparat el nivell competencial de Catalunya amb els de La Rioja, Murcia o Castilla-La Mancha. També ha estat infructuós l’intent de Catalunya d’incidir en la política general de l’Estat, degut a la manca d’instruments per facilitar la integració i la participació de les nacionalitats històriques en les institucions centrals.

El segon és la suspensió parcial de l’Estatut d’Autonomia del 2006. Després de ser aprovat pel 90% de diputats catalans a la Ciutadella, revisat pels diputats espanyols al Congrés de la Carrera de San Jerónimo i sancionat pel poble català en el referèndum del 18 de juny, el Tribunal Constitucional va declarar la seva parcial inconstitucionalitat el 28 de juny de 2010.

El tercer, i més important, és el dèficit fiscal crònic i sistemàtic que patim els catalans. La diferència entre les prestacions rebudes i les pagades és sempre negativa. La contribució mitjana de Catalunya a l’administració central i Seguretat Social correspon al 19,40% del total, mentre que es rep el 14%. Després de la contribució al fons de solidaritat, Catalunya queda pitjor que altres autonomies subsidiades i beneficiàries del fons. Els catalans perdem cada any entre el 8% i el 6% de la producció total, l’equivalent a 2.260 euros per persona. Donar voluntàriament i ocasionalment sang és un acte humanitari i de solidaritat, però l’extracció sistemàtica de sang acaba debilitant els cossos més sans i vigorosos. Lligat amb l’anterior, el model de finançament autonòmic d’Espanya és molt poc equitatiu i gens eficient. No existeix cap tipus de corresponsabilitat entre ingressos i despeses, i mentre uns polítics (mal)gasten en abundància, altres territoris paguen la despesa. El que es descentralitzin els ingressos i les despeses, tot transferint competències del govern central a l’autonòmic i local, per apropar la provisió dels serveis públics als ciutadans, també depèn del 27S.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: