Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El Premi de Ciències Econòmiques (2015) del Banc Central de Suècia

El Premi de Ciències Econòmiques (2015) del Banc Central de Suècia

NA-CH498_DEATON_G_20151012171214

Aquesta setmana s’ha concedit el Nobel d’Economia a Angus Deaton, un professor d’origen escocès i professor de Princeton, per les seves contribucions a la teoria del consum i de l’estalvi, així com per desenvolupar noves metodologies que medeixen els nivells de pobresa i benestar econòmic. Aquesta distinció és un fals premi Nobel. S’hauria d’anomenar Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia i es concedeix des del 1969. No forma part, per tant, de les disciplines originàries que Alfred Nobel, l’inventor de la dinamita, va voler premiar en el seu testament de 1895.

El guardonat intenta explicar els fenòmens macroeconòmics agregats en termes de les decisions individuals de persones concretes. Massa vegades les xifres estadístiques amaguen i distorsionen la realitat quotidiana dels éssers humans. El Banc Mundial, per exemple, afirma que, per primera vegada a la història, més del 90% de la població mundial (6.600 milions de persones) viuen per sobre de l’umbral de pobresa extrema (1,9 dòlars diaris). En el darrer quart de segle, 3.300 milions de persones han aconseguit sortir de la pobresa, millorant igualment els registres de mortalitat infantil, esperança de vida, alfabetització i accés a l’aigua potable. En negatiu, Europa és colpejada per la crisi i no acaba de superar un estancament secular a llarg termini, mentre que a Espanya més de 13,5 milions de persones, quasi el 30% de la població, viuen en risc de pobresa i exclusió social. D’aquests, 3,2 milions estan en situació de pobresa severa i en la pitjor posició social i econòmica possible. Més de 6 milions de persones amb ocupació no aconsegueixen sortir de la pobresa per la mala qualitat del treball i el 10% de la població amb ingressos més elevats té una renda 14 vegades més alta que el 10% amb ingressos més baixos. En canvi, i en positiu, la introducció parcial dels mecanismes de mercat al sud-est asiàtic, com la Xina, a partir de 1979, o l’Índia, a partir de 1990, fa possible un creixement abans inaudit. Milions de xinesos van morir de gana amb Mao Tse Tung, però avui el PIB per càpita de la Xina supera els 5.697 euros. Això no significa que aquestes xifres agregades no amaguin importants desequilibris o desigualtats socials.

El professor premiat basa els seus treballs en dades procedents d’enquestes detallades i informació rellevant extreta de la realitat particular, alhora que desconfia dels indicadors agregats provinents dels Comptes Nacionals. Introdueix el consum per càpita com a mesura de desenvolupament, en lloc de la tradicional renda per càpita, i comprova com el consum no creix tot el que indicarien els models teòrics. Per tant, un Nobel que ens recorda, entre altres aportacions, el valor relatiu de les estadístiques. I és que, en frase atribuïda al polític britànic Benjamin Disraeli, “there are three kinds of lies: lies, damned lies and statistics”.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: