Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Josep Maria Gay de Liébana a la Fundació Universitària del Bages

Josep Maria Gay de Liébana a la Fundació Universitària del Bages

gay-liebana

Josep Maria Gay de Liébana, en la brillant intervenció d’aquesta setmana a la FUB-UManresa, en motiu de la presentació del meu llibre Introducció a la Macroeconomia, va assenyalar que l’envelliment demogràfic és una gran amenaça d’Europa, en general, i d’Espanya, en particular. La població espanyola es redueix i envelleix a un ritme frenètic. En cinc anys, fins el 2020, haurà perdut més d’un milió d’habitants, i en cinquanta anys la previsió és que la regressió demogràfica superi els 5.600.000 habitants. A l’eurozona, les persones amb més de 65 anys representaven el 15% de la població el 1990, el 21% el 2015, i s’espera que arribin al 32% el 2050. A Espanya, amb un envelliment fins i tot superior, superaran el terç de la població el 2050 i poden arribar al 39% l’any 2064. Per altra banda, en els últims 5 anys, la població de 16 a 34 anys ha caigut des dels 11,7 fins als 9,7 milions (reducció del 17%). En termes de població activa, la franja de 16 a 34 anys s’ha enfonsat més del 22%, passant dels 8,6 a només 6,7 milions.

Els nostres joves més preparats surten del país o continuen els estudis, mentre que alguns es converteixen en ni-nis involuntaris. La manca d’innovació associada a l’envelliment i l’èxode forçós dels joves més qualificats pot suposar, avui, la pèrdua de la generació més ben preparada i, demà, l’esfondrament de la societat i de l’actual sistema social.

L’envelliment de la societat deteriora encara més les finances públiques de l’Estat. Els impostos recaptats disminueixen, alhora que incrementen les despeses públiques en pensions, sanitat i dependència. El dèficit de les administracions, per tant, tendirà a incrementar-se i el deute públic també.

En segon lloc, l’impacte de l’envelliment sobre l’estalvi és negatiu. A l’etapa adulta la renda generada tendeix a superar les despeses, però quan s’abandona el mercat de treball es reverteix la tendència i es consumeixen els fons estalviats. Un menor estalvi global pressionarà el tipus d’interès d’equilibri a l’alça i repercutirà negativament en la borsa. També la mentalitat de l’inversor canvia amb l’edat. Mentre que un jove pot arriscar-se en la compra d’accions de risc elevat, l’ancià té aversió al risc i prefereix actius de renda fixa i risc baix. Per tant, la dinàmica demogràfica també suposa una reducció del pes de la renda variable, la venda d’accions i la baixada de les cotitzacions i dels rendiments borsaris.

Finalment, l’esperit emprenedor decau a la vellesa, afectant negativament la productivitat, la innovació tecnològica i el creixement econòmic. Entre els anys 2000 i 2014, el creixement de la productivitat total dels factors va ser del -0,7% anual.

Revertir aquesta bomba de rellotgeria demogràfica exigeix reformes estructurals urgents. Cal eliminar l’atur i canviar el model productiu, fomentar la natalitat i donar suport a les famílies, adoptar polítiques actives d’immigració i adaptar el sistema educatiu a les noves necessitats de formació, especialment en nivells intermedis de la població laboral. Per desgràcia, però, cap d’aquestes reformes està en procés ni s’espera que hi siguin. L’atur d’Espanya, per sobre del 20%, continua sent dels més elevats del món. I, naturalment, una societat que no et permeti treballar i lluitar pel teu projecte de vida, és una societat que no té futur. Com molt bé va dir el professor Gay de Liébana, reduir l’atur exigeix reduir les altíssimes cotitzacions que es paguen a la Seguretat Social (especialment les que són a càrrec de l’empresa). El 20-D ens anuncien eleccions estatals. Quina formació defensa la reducció dels costos de contractació? I la descentralització dels convenis col·lectius a nivell d’empresa?

Anuncis
  1. Guillem V.
    Novembre 19, 2015 a les 4:02 pm

    Arribo uns dies tard per comentar la notícia, Jordi.

    Em va fer molta il·lusió veure en la presentació del nou llibre d’en Jordi Franch, a ell, i a Josep Maria Gay de Liébana.

    En Jordi ha sigut el millor professor d’economía que he tingut i en Gay de Liébana el millor professor que he tingut en aquest quart i últim any de carrera.

    Tot un goig, i un honor.

    Des de Molins de Rei

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: