Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Europa i el Brexit

Europa i el Brexit

brexit-shutterstock2

Els principals mercats europeus han patit aquesta setmana pèrdues importants, precedides també de caigudes en les borses asiàtiques. I és que estem a les portes de dos esdeveniments importants i crucials, que poden marcar el devenir de la Unió Europea. El primer és el referèndum al Regne Unit sobre la permanència a la UE i el possible Brexit, que es votarà el proper dijous 23 de juny, i el segon és la resolució del Tribunal Constitucional alemany sobre la legalitat del programa de compra de deute públic i deute corporativa del BCE, prevista pel dimarts 21 de juny. Centrem-nos en el primer. El risc creixent que el Regne Unit abandoni la UE, a més de l’impacte en les borses europees, suposa importants canvis geoestratègics i econòmics que poden canviar substancialment el contingut del projecte europeu. En el moment d’escriure aquest article, les enquestes virtuals mostren un clar avantatge pels partidaris del Brexit (46%), mentre que els defensors del statu quo representen només el 39% i la resta (15%) està indecisa o no anirà a votar. Aquest format d’enquesta mostra un biaix clar a favor del trencament i caldria neutralitzar-lo amb els resultats que apunten les cases d’apostes, de gran tradició al Regne Unit, i que es decanten per la permanència. Entre els motius dels anglesos per dur a terme aquest procés separatista, no només n’hi ha d’econòmics i socials, sinó també polítics, com la creença que un Regne Unit fora de la UE tindria una posició més privilegiada en el món global i multipolar. David Cameron no vol exactament sortir del projecte de la UE, sinó jugar la carta de la sortida per obtenir una posició interna molt més favorable, fent valer el referèndum per aconseguir les seves reivindicacions. Les condicions del primer ministre britànic, per seguir en el projecte comú europeu, giren a l’entorn de quatre punts essencials: a) Sobirania: els britànics demanen que la UE els reconegui el dret a no avançar cap a una unió política centralitzada a Brussel·les i reclamen també més poder als parlaments nacionals per bloquejar lleis europees; b) Competitivitat: construcció d’un mercat únic més lliure i menys regulat que pugui competir amb economies en creixement com la Xina o l’Índia; c) Beneficis socials: regulació de la pressió immigratòria i que els ciutadans d’altres països no tinguin accés a les prestacions socials fins quatre anys després de la seva arribada al país; d) Polítiques econòmiques: manteniment de la seva plena independència monetària al marge del procés de major integració financera del continent, tot preservant el hub financer de la City.

Els britànics, des de la seva plataforma insular, sempre han mostrat un europeisme molt particular. A diferència d’Alemanya, que és el líder natural d’Europa tant en termes econòmics com demogràfics, els anglesos han procurat històricament mantenir l’equilibri de forces en el continent. Gens partidària del creixent protagonisme dels euròcrates ni de la centralització del poder a Brussel·les, Margaret Thatcher ja va arrencar en el seu dia la concessió del xec britànic, amb l’argument que els britànics sempre pagaven molt i rebien massa poc. La possibilitat del Brexit representa, en part, una oportunitat per frenar i revertir el procés de centralització política de Brussel·les i el seu creixent afany regulatori i recaptatori. La possibilitat de sortida d’un país tan important com el Regne Unit del club europeu hauria d’introduir incentius per corregir els errors comesos i revigoritzar un projecte europeu agònic que viu hores molt baixes. Noruega, Islàndia o Suïssa no pertanyen a la UE, però són països pròspers que progressen i mantenen les llibertats intracomunitàries bàsiques de lliure circulació, en virtut dels acords de l’Espai Econòmic Europeu i l’Associació Europea de Lliure Comerç. Malgrat que la meitat del comerç exterior del Regne Unit és amb la UE, una eventual sortida no tindria necessàriament repercussions negatives si es preserva el lliure comerç. De fet, el centre d’estudis Open Europe defensa que el PIB britànic podria incrementar notablement fora de la UE, sempre que es mantingui com a país lliurecanvista, al desfer-se de l’asfixiant burocràcia regulatòria i de l’enervant càrrega fiscal. La UE ha de preservar la seva essència i enfortir la dinàmica del Mercat Únic, no forçant cap tipus de centralització política ni obligant cap país a cedir sobirania a Brussel·les si no vol. Integració econòmica sí, però no política. Això desactivaria la possibilitat del Brexit i atrauria Suïssa i Noruega a un nou projecte europeu, més vigorós i dinàmic. El lliure comerç no és pas incompatible amb certes institucions comunitàries ni amb regulacions comunes, però sí amb una planificació de dalt a baix que emani de Brussel·les. No es pot deixar que la regulació comunitària, com tampoc l’estatal, ocupi més de 60.000 pàgines anuals al BOE. El comerç emana de la lliure iniciativa personal i de la llibertat d’empresa. La hiperinflació regulatòria i l’excés de càrrega fiscal afebleixen la fibra econòmica i moral de la vella Europa. Hem de decidir entre continuar amb la decadència i el viatge a la irrellevància mundial, o tornar als orígens de la construcció europea i revigoritzar el projecte comunitari.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: