Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La UE i el triomf del Brexit

La UE i el triomf del Brexit

brexit-1

La Unió Europea ha tingut aquesta setmana dos set balls en contra. El primer, que s’ha salvat, és l’aval del Tribunal Constitucional alemany al programa de compra de deute del BCE. La llei europea impedeix que el BCE financi governs concrets, i l’alt tribunal germànic ha considerat que el programa no afavoreix cap país determinat, ja que el BCE compra deute de molts països europeus. Això són bones notícies per al president del BCE, Mario Draghi, i governs com el d’Espanya, que continuarà rebent diner il·limitat a cost nul o negatiu. Malauradament, però, el finançament gratuït d’estructures de poder tan corruptes com les de l’Estat espanyol no introdueix cap incentiu de reforma. Es continuarà alimentant la bombolla del deute públic alhora que castigant els estalviadors i els sectors productius. Es continuarà fent un ús instrumental, partidista i sectari de les institucions públiques, com tristament ens han revelat les converses entre Jorge Fernández Díaz y Daniel de Alfonso. Totes les tan necessàries reformes estructurals continuaran ajornant-se sine die, mentre que l’execrable Joseph Fouché, el cap de la policia secreta de Napoleó Bonaparte, home totalment mancat d’escrúpols i moral, continuarà sent l’inspirador directe de la nostra política, abans i després del 26J. Patim una crisi polièdrica amb múltiples cares (econòmica, social, política, moral…) que es retroalimenten en un entorn de depressió i que pot acabar amb l’esfondrament i el fracàs del projecte europeu: els dubtes sobre l’euro i el funcionament del BCE, l’arribada massiva de refugiats, l’estancament econòmic, la no representativitat de les institucions, la desafecció ciutadana, el dèficit democràtic, el creixement dels partits populistes radicals, les amenaces geopolítiques exteriors… A Europa li falta un lideratge compartit i li sobren dotzenes de polítics aprenents de Fouché. Cal retornar un sentit moral i de responsabilitat a la direcció política. I això, en l’escena europea, només ho pot fer Angela Merkel. La cancellera alemanya va ser l’única que va posar l’ètica per davant dels interessos personals i partidistes en la crisi dels refugiats. Enfrontant-se a amplis sectors de la societat alemanya, va donar acolliment a milers de refugiats. Això li va costar una pèrdua important del suport popular (recordem les vexacions sexuals comeses per estrangers a Colònia la nit de cap d’any) i també dins del seu propi partit (Peter Dreier, president del districte de Baviera, va arribar a enviar a Berlín un bus carregat d’immigrants en protesta contra Merkel).

La segona pilota de set en contra ha estat la decisió dels britànics a la consulta del Brexit. I aquesta, malgrat els pronòstics favorables, s’ha perdut. El rebuig a continuar pagant transferències a Brussel·les (els britànics suporten el 19% d’aportacions netes al pressupost comunitari) i la manca de controls immigratoris han pesat més que altres consideracions. Per l’article 50 del Tractat de la UE, s’inicia ara un procés de negociació entre Londres i la UE per redissenyar l’encaix econòmic i financer. Quan analitzem les implicacions del Brexit cal destriar de quin àmbit estem parlant. L’àmbit polític i l’econòmic, per exemple, malgrat les interferències, sovint tenen connotacions molt diferents. La unió política no té res a veure amb la unió econòmica, i la centralització del poder a Brussel·les tampoc té res a veure amb la dinàmica del mercat comú. La decisió dels britànics de recuperar plena independència política i deslligar-se de les decisions de Brussel·les no té conseqüències negatives ni amaga cap tipus d’amenaça. Al contrari, és una decisió comprensible i que, fins i tot, pot tenir efectes terapèutics per redreçar la construcció europea. Els problemes vindran de l’àmbit econòmic. L’estatus de països com Noruega i Suïssa, amb acords de lliure comerç, seria beneficiós per als interessos britànics, però s’haurà de veure de quina manera el triomf del Brexit contribueix al deteriorament i reducció de les relacions comercials i financeres entre el Regne Unit i Europa, debilitant la dinàmica del Mercat Únic i implosionant la UE i la pròpia Gran Bretanya, dividida ara entre territoris euròfils (Londres, Escòcia i Irlanda del Nord) i euròfobs (Anglaterra). No és fàcil que la Gran Bretanya s’integri a l’espai econòmic europeu, gaudint de les condicions que tenen Noruega, Islàndia i Liechtenstein. Si fos el cas, significaria que es pot gaudir dels avantatges de la UE sense compartir cap dels costos. Per minimitzar les conseqüències negatives del Brexit, en qualsevol cas, és necessari que no s’estableixin aranzels o altres barreres administratives ni en les mercaderies ni en el turisme, on la UE i Espanya gaudeixen d’una situació superavitària. En termes financers, les barreres amb la City londinenca beneficiaran les places de Frankfurt i París, però poden perjudicar el conjunt d’Europa si no assoleixen els mateixos nivells de productivitat. Pel que fa a la inversió directa comunitària, un 20% de la qual es destinava al Regne Unit, podria ara beneficiar a la resta de la UE. Si l’exemple del Brexit fos seguit per països afins a la Gran Bretanya, com Holanda, Suècia i Dinamarca, la UE es trobaria restant un match ball decisiu. El lliure comerç no és incompatible amb regulacions comunitàries comunes, però sí amb una planificació de dalt a baix que emani de Brussel·les. La hiperinflació regulatòria i l’excés de càrrega fiscal afebleixen la fibra econòmica i moral de la vella Europa. Hem de decidir entre continuar amb la decadència i el viatge a la irrellevància mundial, o tornar als orígens de la construcció europea i revigoritzar el projecte comunitari. Per això cal un veritable mercat comú, amb regulacions senzilles que realment es compleixin i una baixa fiscalitat en un entorn monetari estable. L’euro i la UE van salvar un match ball l’estiu del 2012 amb Grècia i la crisi del deute sobirà. L’estiu del 2016, quatre anys més tard, és la Gran Bretanya qui anticipa nous i seriosos problemes.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: