Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La necessitat (o no) de nou govern / La necesidad (o no) de nuevo gobierno

La necessitat (o no) de nou govern / La necesidad (o no) de nuevo gobierno

Des de les aportacions de James Buchanan, Premi Nobel d’Economia del 1986, el coneixement sobre l’acció pública de l’Estat, de polítics i funcionaris, i els satèl·lits que els circumden, ha fet un salt qualitatiu important. Idees passades com la d’una administració pública que, personificada en un diligent pare de família, perseguia abnegadament l’interès general de la societat i el bé comú de tots els seus súbdits, han deixat de tenir sentit. La interpretació de les decisions dels polítics no es pot fer en termes de maximització del benestar social, expressió grandiloqüent que no té un significat definit i que amaga sovint motivacions egoistes, sinó en termes de consecució d’interessos particulars. Si Rajoy surt d’aquí poques hores investit president del govern, no serà perquè el partit socialista hagi canviat d’opinió tot buscant el bé d’Espanya i de tots els espanyols. No és un sacrifici altruista ni un canvi de principis. En política no hi sol haver altre principi fora de la consecució i el manteniment del poder. És, senzillament, l’evidència raonable que unes terceres eleccions haurien castigat moltíssim la força socialdemòcrata, que es convertiria pràcticament en irrellevant.

I és, senzillament, la urgència d’aprovar els pressupostos públics per mantenir engreixada una maquinària estatal que provoca greuges redistributius territorials permanents i insolubles. Per tant, calia apartar de la secretaria general a un Pedro Sánchez massa combatiu amb el partit popular, canviant el vot negatiu per l’abstenció i garantint la formació de govern. Les decisions dels agents socials, també els públics, s’han d’interpretar en termes dels seus beneficis i costos associats, més que no pas en base a consideracions generals i quimeres pseudoètiques. Aquest senzill canvi d’enfocament, treballat per l’anomenada escola econòmica del Public Choice, no només permet entendre les decisions públiques. També ofereix pautes raonades de quin serà el comportament del futur govern. Malgrat totes les apel·lacions a la millora del finançament i a la voluntat de diàleg amb la causa independentista catalana, sabem que s’intensificarà la tendència recentralitzadora. Els grans partits estatals necessiten les transferències fiscals de Catalunya -també València i Balears- per mantenir la maquinària clientelar a la resta d’Espanya.

Per tant, la polarització i el clima de permanent confrontació continuaran. Alhora els sacrificis necessaris per reduir el dèficit públic -el comissari europeu Pierre Moscovici ja ha anunciat una necessària reducció de 5.500 milions de despesa- es centrifugaran a les autonomies i ajuntaments, que continuaran patint els ajustos més importants. I mentrestant, ningú dubta de la fallida del sistema de pensions, enguany amb un dèficit rècord de 19.000 milions d’euros i l’any vinent amb l’esgotament del Fons de Reserva. A mitjà termini, les pensions espanyoles hauran de disminuir del 80% del sou mitjà a menys del 50%. Pensions, per tant, de pura subsistència. ¿Permetrà el nou govern el trànsit ordenat a un sistema de capitalització que salvi les pensions de la regressió demogràfica? ¿Fomentarà el nou govern el tan necessari estalvi a llarg termini? ¿Solventarà el nou govern els problemes que ell mateix ha contribuït a crear i empitjorar? 


Desde las aportaciones de James Buchanan, Premio Nobel de Economía en 1986, el conocimiento sobre la acción pública del Estado, de políticos y funcionarios, y los satélites que los circundan, ha dado un salto cualitativo importante. Ideas pasadas como la de una administración pública que, personificada en un diligente padre de familia, perseguía abnegadamente el interés general de la sociedad y el bien común de todos sus súbditos, han dejado de tener sentido. La interpretación de las decisiones de los políticos no se puede hacer en términos de maximización del bienestar social, expresión grandilocuente que no tiene un significado definido y que esconde a menudo motivaciones egoístas, sino en términos de consecución de intereses particulares. Si Rajoy sale en pocas horas investido presidente del gobierno, no será porque el partido socialista haya cambiado de opinión buscando el bien de España y de todos los españoles. No es un sacrificio altruista ni un cambio de principios. En política no suele haber otro principio más allá de la consecución y el mantenimiento del poder. Es, sencillamente, la evidencia razonable que unas terceras elecciones habrían castigado muchísimo la fuerza socialdemócrata, que se convertiría prácticamente en irrelevante.

Y es, sencillamente, la urgencia de aprobar los presupuestos públicos para mantener engrasada una maquinaria estatal que provoca agravios redistributivos territoriales permanentes e insolubles. Por lo tanto, había que apartar de la secretaría general a un Pedro Sánchez demasiado combativo con el partido popular, cambiando el voto negativo por la abstención y garantizando la formación de gobierno. Las decisiones de los agentes sociales, también los públicos, deben interpretarse en términos de sus beneficios y costes asociados, más que en base a consideraciones generales y quimeras pseudoéticas. Este sencillo cambio de enfoque, trabajado por la llamada escuela económica del Public Choice, no sólo permite entender las decisiones públicas. También ofrece pautas razonadas de cuál será el comportamiento del futuro gobierno. A pesar de todas las apelaciones a la mejora de la financiación y a la voluntad de diálogo con la causa independentista catalana, sabemos que intensificará la tendencia recentralizadora. Los grandes partidos estatales necesitan las transferencias fiscales de Cataluña -también Madrid, Valencia y Baleares- para mantener la maquinaria clientelar en el resto de España.

Por tanto, la polarización y el clima de permanente confrontación continuarán. Asimismo los sacrificios necesarios para reducir el déficit público -el comisario europeo Pierre Moscovici ya ha anunciado una necesaria reducción de 5.500 millones de gasto- se centrifugarán a las autonomías y ayuntamientos, que continuarán sufriendo los ajustes más importantes. Y mientras tanto, nadie duda de la quiebra del sistema de pensiones, este año con un déficit récord de 19.000 millones de euros y el año que viene con el agotamiento del Fondo de Reserva. A medio plazo, las pensiones españolas deberán disminuir del 80% del sueldo medio a menos del 50%. Pensiones, por tanto, de pura subsistencia. ¿Permitirá el nuevo gobierno el cambio ordenado a un sistema de capitalización que salve las pensiones del invierno demográfico? ¿Fomentará el nuevo gobierno el tan necesario ahorro a largo plazo? ¿Solventará el nuevo gobierno los problemas que él mismo ha contribuido a crear y empeorar?

 

Advertisements
  1. Mercè Casals Martínez
    Octubre 28, 2016 a les 4:24 am

    Estic totalment d’acord amb aquest article. La descripció que fa el Doctor Franch de la realitat politica i del motiu de fons dels moviments dels partits és totalment certa. L’abstenció prevista per la votació en segona volta dels socialites respón indubtablement a una necessitat del PSOE de no anar a les terceres eleccions. Ells mateixos ho desvetllaven en la reunió que van tenir post cop d’estat al seu secretari general. Possiblement molts de nosaltres estarem alerta per veure què vota cada un dels representants del PSOE al Congrés dels Diputats. Suposo que Pedro Sánchez serà fidel a les seves conviccions….però… i els socialistes catalans s’abstindran de veritat? La majoria dels votants del PSC són i se senten socialistes catalans, o bé són Felipistes? Si els diputats del PSC voten en sentit contrari a les exigencies que els fan des del carrer Ferraz, en pagaran les conseqüències en les properes eleccions a Catalunya?
    Tot això són incògnites que aviat es desvetllaran, però els problemes de fons que té aquest país quedaran un cop més sense resoldre. Quina llàstima que no hi hagi “intel·ligències amb capacitat per resoldre” als quadres de govern d’un país que cada dia s’enfosa més.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: