Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > 2017: algunes previsions de tendència

2017: algunes previsions de tendència

rtss

El temps avança impertorbable i acabem un any més, amb un creixement acceptable del PIB del 3,3%, superior a la mitjana de la UE. En positiu destaca que Espanya, gràcies als condicionants i la disciplina imposada pel mercat únic europeu, aconsegueix superàvits exteriors per compte corrent. Això significa que, excepcionalment, el saldo entre residents i estrangers a conseqüència de l’intercanvi de béns i serveis, rendes i transferències, és positiu. Espanya té capacitat de finançar l’exterior, fet absolutament necessari per reduir l’elevat endeutament exterior de l’economia (166% del PIB). La integració monetària impedeix al polític de torn devaluar la moneda com a solució, falsa i contraproduent a mitjà termini, als problemes de dèficit exterior.

Recorden les devaluacions salvatges de la pesseta (22% en només vuit mesos) decretades pel ministre Carlos Solchaga Catalán l’any 1993? El fàcil recurs a la devaluació no és possible amb l’euro. Això significa que les empreses han de competir via devaluacions internes, això és, amb increments de productivitat o decrements del cost laboral per unitat produïda. Per aquesta via, els productes nacionals esdevenen competitius i les exportacions espanyoles augmenten la seva quota en el mercat exterior. I, el que compta al capdevall, que les exportacions superen les importacions. També que el terrorisme i la inestabilitat política d’altres destins alternatius continuaran fent d’Espanya una potència turística mundial. Al final, el que era un brutal dèficit exterior del 10% del PIB (any 2008) s’ha convertit en un superàvit del +0,4% (any 2016) i un previsible +0,1% (any 2017). La disminució en l’aportació del sector exterior al creixement es traduirà en un increment del PIB estimat del 2,4% (any 2017).

L’entorn exterior internacional, amb Donald Trump als EUA, és més incert i imprevisible. També el petroli, com a conseqüència del recent acord adoptat pels països de l’OPEP, s’encarirà. Si el preu mitjà del barril Brent ha estat de només 43 dòlars l’any 2016, es preveu que es situï en els 58 dòlars el 2017. Això erosiona el saldo exterior -Espanya ha de comprar el cru a l’exterior-, eleva la inflació i disminueix el poder adquisitiu dels consumidors.

El sector privat continua amb el necessari desendeutament, cosa que no es pot dir del sector públic. Les previsions de dèficit públic tornaran a incomplir-se, donant al govern central nous arguments per centrifugar les retallades i incrementar l’asfíxia financera sobre les comunitats autònomes. El punt més negatiu, però, continuarà sent l’atur, amb taxes superiors al 18%. I, el que és pitjor, el mercat de treball continuarà expulsant persones que deixen de buscar feina i que, per tant, no consten com aturades. Un exèrcit de ni-nis que s’ha de recuperar sigui com sigui.

 

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: