Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Tanto monta monta tanto

Tanto monta monta tanto

La pèssima gestió regulatòria dels màxims òrgans de control monetari, el Banc d’Espanya (BdE) i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en la incubació i posterior explosió de la bombolla financera i immobiliària, així com la fraudulenta sortida a borsa de Bankia el juliol del 2011, ha tingut un gir inesperat. El jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional Fernando Andreu ha citat a declarar com a investigats els dies 13 i 16 de març l’expresident de la CNMV Julio Segura i l’exgovernador del BdE Miguel Ángel Fernández Ordóñez, en el marc de la investigació de la sortida a borsa de Bankia. També compareixerà l’exsubgovernador del BdE Fernando Restoy i altres alts càrrecs.

Luis de Guindos, actual ministre del PP d’Economia, culpa el govern socialista de Zapatero de l’alt cost del rescat bancari, xifrat de forma provisional en 60.000 milions d’euros, i demana que s’investigui la crisi bancària espanyola. El BdE va optar per les fusions de les entitats financeres amb ajuts públics i van arribar moltes intervencions -CajaSur, CAM, Novagalicia…- i el rescat de totes les caixes, també la de Catalunya Caixa el 2012 després d’haver fagocitat Caixa Manresa i de deixar la Catalunya Central sense el seu principal múscul financer. Guindos afirma que si s’hagueś actuat quan la prima de risc estava baixa i Espanya podia acudir als mercats a demanar diners sense sobrecostos excessius, ens hauria sortit molt més barata la crisi, hauríem evitat disgustos i patiments innecessaris, no hauríem tingut el cas de les preferents ni la sortida a borsa de Bankia, ni tampoc la segona recessió d’Espanya, que va ser molt més intensa que la dels països del nostre entorn.

Guindos vol que s’investigui la inacció fins el 2012, ja amb el PP al poder. La sortida en fals a borsa de Bankia el juliol del 2011, amb la complicitat de l’elit econòmica i els òrgans de l’Estat, va perjudicar els petits estalviadors que s’ho van creure i van invertir en Bankia, en una operació orquestrada per Fernández Ordóñez. Hi estem d’acord. Ara bé, en aquest relat falta incorporar-hi alguns protagonistes més, com el president Mariano Rajoy i l’expresidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, sense el plàcet de la qual Rodrigo Rato no hauria arribat a la presidència de Caja Madrid, després Bankia, ni s’hauria produït la sortida a borsa, passant per altres barons territorials del partit, com el valencià Olivas amb Bancaja.

No podem donar per bona la gestió del PP, dirigida pel propi Luis de Guindos, quan aquest va sol·licitar a la UE un rescat bancari de fins a 100.000 milions d’euros que l’Estat va canalitzar a través del FROB (“un préstec amb condicions més favorables que les del mercat” Guindos dixit). L’alternativa, molt més barata, era la recapitalització interna de les entitats financeres mitjançant la conversió del deute en capital. Amb aquesta mesura hauríem evitat l’onerós rescat bancari i també estalviat molts diners als contribuents. Per tant, s’ha d’investigar la nefasta actuació dels màxims òrgans regulatoris, com el BdE i la CNMV, sens dubte. I també s’ha de fer el mateix amb la gestió de la crisi bancària per part del govern, tant socialista com popular.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: