Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > L’Estat del benestar espanyol davant el proper canvi de cicle

L’Estat del benestar espanyol davant el proper canvi de cicle

L’Institut d’Estudis Econòmics (IEE) acaba de presentar un informe, elaborat per Carlos Losada i Francisco Longo (ESADE), on mostra l’increment de la desconfiança dels ciutadans en les institucions públiques i en sectors claus com Educació, Sanitat i Justícia. La valoració de les institucions públiques no és favorable i Espanya rep una mitjana que la situa a la part baixa del rànquing:

1.png

Espanya puntua per sota de la mitjana de l’OCDE en els tres índexs, indicant així que hi ha un ampli marge de millora en la percepció de la provisió de serveis públics bàsics: sanitaris, educatius i judicials. Per sota d’Espanya, que no arriba a l’aprovat (3,5), entre els 26 països analitzats només hi trobem Grècia, Romania, Croàcia, Hongria, Itàlia i Bulgària. En el top 3 del ranking hi trobem Finlàndia, Luxemburg i Holanda. On Espanya obté la valoració més baixa dels sectors analitzats és en el sistema judicial, passant d’un ja insuficient 43% que tenia en 2007 a l’actual percentatge, que ronda el 35%. D’aquesta manera, es constata la gran desconfiança que els ciutadans tenen en l’actual sistema judicial espanyol.

2.png

Pel que fa al sistema sanitari espanyol, ben considerat en l’escenari internacional, també ha experimentat una caiguda en el nivell de satisfacció dels ciutadans, fins al punt d’estar per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. Si el 2007 la satisfacció dels espanyols amb la Sanitat rondava el 72%, el 2014 tot just superava el 65%. El rànquing l’encapçalen Àustria, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca i Alemanya, tots ells per sobre del 80%.

3.png

Amb el sistema educatiu, el nivell de satisfacció dels espanyols és “especialment preocupant”. Si el 2007 comptava amb un nivell de satisfacció proper al 65%, set anys més tard aquest percentatge es situa per sota del 55%. De fet, entre 2007 i 2014 Espanya és el país que més ha vist reduït el nivell de satisfacció dels seus ciutadans amb el sistema educatiu d’entre els 21 països que apareixen en el gràfic. Només Estònia i Grècia estan en pitjor situació.

4.png

La fragilitat institucional d’Espanya, afectada per una corrupció sempiterna, es dóna en un moment especialment delicat a escala internacional. I és que, després d’un període de relativa calma, la presidenta de la Reserva Federal dels EUA, Janet Yellen, ha incrementat el tipus d’interès fins el 0,75%-1% (el desembre del 2015 la Fed va apujar el preu del diner des del nivell del 0% fins a la franja del 0,25%-0,5% i el desembre del 2016 el va col·locar en el 0,5%-0,75%). Continua sent un nivell artificialment baix, però marca una inflexió a la política de tipus zero mantinguda durant gairebé una dècada. De moment, Mario Draghi continuarà mantenint a Europa tipus nuls i monetitzant deute públic per valor de 60.000 milions d’euros mensuals. Aviat, però, haurà de secundar la política del banc emissor nord-americà. Això pot tenir conseqüències molt negatives pel deute públic. D’entrada, que el Tresor passi a finançar-se de tipus d’interès zero (o negatius) a un tipus de l’1% suposa un canvi molt significatiu. Pel cas d’España, amb un deute públic superior a 1,1 bilions d’euros, pagar un interès de l’1% comporta un cost de 11.000 milions d’euros anuals (més de quatre vegades el pressupost de l’Estat per Educació que és de 2.484 milions).

S’acaba, per tant, la relaxació complaent de l’Estat, que gastava i s’endeutava a cost zero, i comencen les tensions financeres i els mals de panxa. La salut dels pilars de l’Estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials), que ja no és bona, empitjorarà. Des que Zapatero i Aznar es posessin d’acord a modificar l’article 135 de la Sacra Constitució l’estiu del 2011, el pagament dels interessos del deute és prioritari a qualsevol altra partida, incloses naturalment les de caire social o assistencial. A nivell mundial, la normalització dels tipus d’interès pot tenir conseqüències catastròfiques. No només per als països emergents, que veuran com els capitals fugen espaordits cap els països desenvolupats en búsqueda de rendibilitats superiors, estroncant l’incipient creixement, sinó també per la bombolla del deute públic. Perquè és així, no ho oblidem. Tants anys d’endeutament públic a cost nul han format una horrorosa bombolla que amenaça el futur immediat de la humanitat. Quan pugin suficientment els tipus d’interès, la bombolla del deute públic pot punxar. Seria l’inici d’una nova crisi financera mundial de dimensions inimaginables. La pujada dels tipus d’interès ja ha començat als EUA. Ara falta veure quants increments més portarà a terme Janet Yellen aquest 2017, i a quin ritme la seguiran els seus homòlegs dels restants bancs centrals. Aleshores hi haurà el plor i el retrunyir de dents. 

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: