Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La UE i les polítiques d'(in)competència

La UE i les polítiques d'(in)competència

Resultado de imagen de google empresa por dentro

El gegant nord-americà Google ha rebut aquesta setmana la multa antimonopoli més important que ha imposat mai la Unió Europea (UE). Brussel·les ha sancionat la companyia de Silicon Valley amb 2.420 milions d’euros per vulnerar la competència en el mercat de les recerques per Internet. La decisió, malgrat que Donald Trump no gaudeixi del favor de les empreses tecnològiques, amenaça de sembrar la discòrdia entre Europa i els EUA. El cas Google castiga el servei Shopping de comparatives de preus i suposa una esmena a la totalitat a la manera d’operar del poderós cercador. Les pràctiques de Google afavoreixen, segons la Comissió Europea, els seus propis serveis i anuncis de pagament. Concretament, els serveis europeus de Competència han rastrejat 1.700 milions de consultes d’usuaris de Google i han conclòs que el motor de cerca no és neutre en la selecció de continguts. La comissària europea de Competència, la danesa Vestager, afirma que el que Google ha fet és il·legal al negar a altres companyies l’oportunitat de competir en igualtat de condicions. Afegeix també que nega als consumidors europeus la veritable elecció de serveis i els beneficis de la innovació. Brussel·les argumenta que l’empresa fundada per Larry Page situa en una posició destacada els seus propis serveis de Google Shopping, independentment de la seva rellevància, i perjudica els altres competidors. Concretament, i sense donar cap nom, que les empreses rivals de Google han registrat una caiguda de les seves visites (92% a Alemanya i 80% a França).

Google Shopping és la secció que apareix en pantalla al marge superior dret cada vegada que un usuari realitza una recerca sobre un producte que estigui en venda. Si es busca, per exemple, “zapatos mujer negros” (la cerca en català no dóna els mateixos resultats), Google mostra un aparador virtual de diferents productes enllaçats a les seves botigues. Hi surten des de sabates informals d’empreses nacionals a 30 euros, fins a calçat luxós d’importació a preus d’escàndol que superen els 700 euros. Aquest aparador virtual és el principal motiu de les denúncies de les empreses comparadores rivals, i es destaca que no segueixen els algoritmes de recerca genèrics de Google. La comissària europea Vestager afirma que les pràctiques de Google han afectat altres comparadors de preus, i no pas a empreses que venen productes directament com Amazon o Ebay. Google és el cercador més important a Europa i té aproximadament una quota de mercat del 90%. Es considera que la primera pàgina de resultats d’una recerca a Internet rep fins el 95% dels clics (35% el primer resultat), mentre que els clics a la segona pàgina són irrellevants. A la UE, posseir una elevada quota de mercat no és cap problema sempre que no s’utilitzi el poder de mercat per a limitar la competència. I Alphabet (la matriu de Google), presumptament ha fet servir la massiva utilització del seu cercador per obtenir avantatges il·lícits en un altre segment, el de comparadors de compres. Aquí és on es considera que hi ha abús i, per tant, que procedeix una sanció exemplar. Però és realment així? Convé analitzar-ho més detingudament.

Els usuaris d’Internet estem obligats a utilitzar Google o bé hi ha altres alternatives? Estarem d’acord en què ningú ens hi obliga i que hi ha altres cercadors. La preeminència de Google no és originària (abans havien dominat el mercat Aliweb i Altavista) i la competència és nombrosa (Bing, Yahoo, Blippex, DuckDuckGo, Ask…). Té Google algun privilegi legal de l’Estat? No. Hi ha barreres d’entrada en el mercat insalvables per les possibles competidores? Tampoc. Podem els usuaris d’Internet utilitzar alternatives a Google Shopping? Sí (Rakuten, Idealo, Keelko…). De fet, Google no competeix amb aquestes empreses, sinó amb eBay, Facebook i, especialment, Amazon. Per què es castiga Google i no el motor de búsqueda intern d’Amazon o els missatges publicitaris de Facebook? Facebook ostenta una posició de domini en el mercat de xarxes socials i Amazon en el mercat de venda per internet. L’única manera de Google per competir en el mercat de compravenda per Internet era construint sinergies entre els seus dos segments de negoci: el cercador Google i Google Shopping. La UE, però, ho ha impedit. Amb la sanció a Google s’afavoreixen Amazon i Facebook. Amb l’excusa de protegir la competència es destrueix la competència. A més a més, per acabar-ho d’adobar, el cost de la decisió (2.420 milions d’euros) es carrega a Google.

En conclusió, que en lloc de dedicar-se a penalitzar i destruir models de negoci innovadors que generen valor per a l’usuari, la política de defensa de la competència que desenvolupa la UE s’hauria de centrar en eliminar els nombrosíssims obstacles reguladors i impositius que dificulten el procés competitiu. La UE hauria d’eliminar els privilegis concedits i les barreres legals a la competència, deixant de multar les companyies més competitives que despleguen models de negoci legítims i funcionals per als ciutadans. En cas contrari, les polítiques de la UE de defensa de la competència es converteixen, irònicament, en polítiques de defensa de la incompetència.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: