Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Multa de la UE a Google

Multa de la UE a Google

Resultado de imagen de Android de Google

La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana la imposició d’una multa de 4.343 milions d’euros a Google per abús de posició dominant amb Android, el sistema operatiu més popular en telèfons mòbils. Concretament, Brussel·les ha denunciat que el gegant tecnològic ha afavorit la instal·lació de l’aplicació als fabricants de dispositius mòbils que utilitzin el sistema, restringint la competència i la innovació. No és pas la primera sanció antimonopoli que rep el gegant nord-americà. L’any passat, la Unió Europea (UE) ja va sancionar la companyia de Silicon Valley amb 2.420 milions d’euros per vulnerar la competència en el mercat de les recerques per Internet. Segons la Comissió Europea, el servei Shopping de Google de comparatives de preus afavoria els seus propis serveis i anuncis de pagament. Ara, segons la comissària de Competència, la danesa Margrethe Vestager, descendent d’un clergue protestant, els fabricants de mòbils, com Samsung o Huawei, havien de preinstal·lar de forma obligatòria el navegador Chrome i l’aplicació de Google Search, el motor de cerca més utilitzat al món. Google també hauria fet pagaments a determinats fabricants per a què preinstal·lessin exclusivament Google Search. Finalment, la companyia de Larry Page i Sergey Brin hauria impedit als fabricants que poguessin vendre dispositius amb versions modificades d’Android no aprovades per Google, tot i ser un sistema operatiu obert. Caldria analitzar més de prop aquestes acusacions.

Prop del 80% dels dispositius mòbils del món utilitzen un sistema operatiu basat en Android. I el motiu és senzillament que els fabricants de telèfons mòbils (des de Samsung i Huawei a Sony i Xiaomi) escullen lliurement instal·lar Android en els seus terminals. Podrien optar per altres sistemes operatius com l’iOS del model Apple o el Windows Phone de Microsoft. Però no ho fan. També podrien invertir un dineral en desenvolupar des de zero un sistema operatiu propi, però prefereixen la gratuïtat que ofereix l’Android de Google. Gràcies a la supressió d’aquest enorme cost d’entrada, molts fabricants de mòbils poden produir a preus baixos i els consumidors comptem amb una àmplia gamma de smartphones per només 200 euros. Així, els mòbils intel·ligents, veritables ordinadors de butxaca que s’han convertit en imprescindibles, han arribat a la vida de milions de persones. Si Android no fos gratuït, el preu dels smartphones seria prohibitivament car i el seu ús estaria reservat només a una minoria adinerada.

En segon lloc, ¿quin problema hi ha en què Google pagui a determinats fabricants per la instal·lació del seu cercador, havent-hi altres alternatives disponibles en el mercat? El motor de cerca de Google és preeminent, però ni sempre ha estat així ni ho és per manca de competència. Abans de Google havien dominat el mercat Aliweb i Altavista, i actualment la competència continua sent nombrosa (Bing, Yahoo, Blippex, DuckDuckGo, Ask…). Si el propietari de la fruiteria on compro les taronges decidís regalar-me-les, estaria fent una acció il·legal? Podrien les restants fruiteries acusar-lo de competència deslleial? Seria absurd, oi? Doncs el mateix succeeix amb Google.

Finalment, el sistema operatiu obert d’Android no és únic ni exclusiu. L’Android de Google és el més popular i exitós, però competeix amb altres versions com el Fire OS d’Amazon, l’AliOS de la companyia xinesa Alibaba o el MIUI de Xiaomi. Què ofereix Google a canvi de la seva versió d’Android? Un paquet d’aplicacions preinstal·lades que són altament valorades pels usuaris finals: la botiga d’Apps Play Store, el navegador Chrome, el cercador Google o el servei de mapes Google Maps. Per tant, la versió Google d’Android és molt competitiva enfront dels rivals i, per aquest motiu, els fabricants ho incorporen als seus dispositius. En aquest sentit, i com a requisit per evitar la proliferació de sistemes operatius Android deficients (fabricants que distribueixin altres versions), la companyia de Silicon Valley demana ​​als fabricants que vulguin vendre dispositius amb la seva versió d’Android que no comercialitzin altres versions no adherides a uns estàndards mínims de compatibilitat. Google tampoc impedeix que un sistema Android utilitzi aplicacions que no siguin seves. Per exemple, la versió d’Android desenvolupada per Amazon no ofereix preinstal·lats ni la Play Store (sinó l’Amazon AppStore) ni el navegador Chrome (sinó l’Amazon Silk), ni el cercador Google (sinó Bing).

En conclusió, que en lloc de dedicar-se a penalitzar i destruir models de negoci innovadors que generen valor per al consumidor, la política de defensa de la competència que desenvolupa la UE s’hauria de centrar en eliminar els nombrosíssims obstacles reguladors i impositius que dificulten el procés competitiu. La UE hauria d’eliminar els privilegis concedits i les barreres legals a la competència, deixant de multar les companyies més competitives com Google. En cas contrari, les polítiques de la UE de defensa de la competència es converteixen, irònicament, en polítiques de defensa de la incompetència, afavorint models de negoci menys eficients i perjudicant l’usuari final amb productes més cars i menys valorats.

____________________________________________________________________________________________

La Comisión Europea ha anunciado esta semana la imposición de una multa de 4.343 millones de euros a Google por abuso de posición dominante con Android, el sistema operativo más popular en teléfonos móviles. Concretamente, Bruselas ha denunciado que el gigante tecnológico ha favorecido la instalación de la aplicación a los fabricantes de dispositivos móviles que utilicen el sistema, restringiendo la competencia y la innovación. No es la primera sanción antimonopolio que recibe el gigante norteamericano. El año pasado, la Unión Europea (UE) ya sancionó la compañía de Silicon Valley con 2.420 millones de euros por vulnerar la competencia en el mercado de las búsquedas por Internet. Según la Comisión Europea, el servicio Shopping de Google de comparativas de precios favorecía sus propios servicios y anuncios de pago. Ahora, según la comisaria de Competencia, la danesa Margrethe Vestager, descendiente de un clérigo protestante, los fabricantes de móviles, como Samsung o Huawei, debían preinstalar de forma obligatoria el navegador Chrome y la aplicación de Google Search, el motor de búsqueda más utilizado en el mundo. Google también habría hecho pagos a determinados fabricantes para que preinstalaran exclusivamente Google Search. Finalmente, la compañía de Larry Page y Sergey Brin habría impedido a los fabricantes que pudieran vender dispositivos con versiones modificadas de Android no aprobadas por Google, a pesar de ser un sistema operativo abierto. Habría que analizar más de cerca estas acusaciones.

Cerca del 80% de los dispositivos móviles del mundo utilizan un sistema operativo basado en Android. Y el motivo es sencillamente que los fabricantes de teléfonos móviles (desde Samsung y Huawei a Sony y Xiaomi) eligen libremente instalar Android en sus terminales. Podrían optar por otros sistemas operativos como el iOS del modelo Apple o Windows Phone de Microsoft. Pero no lo hacen. También podrían invertir un dineral en desarrollar desde cero un sistema operativo propio, pero prefieren la gratuidad que ofrece el Android de Google. Gracias a la supresión de este enorme coste, muchos fabricantes de móviles pueden producir a precios bajos y los consumidores contamos con una amplia gama de smartphones por sólo 200 euros. Así, los móviles inteligentes, verdaderos ordenadores de bolsillo que se han convertido en imprescindibles, han llegado a la vida de millones de personas. Si Android no fuera gratuito, el precio de los smartphones sería prohibitivamente caro y su uso estaría reservado sólo a una minoría adinerada.

En segundo lugar, ¿qué problema hay en que Google pague a determinados fabricantes para la instalación de su buscador, habiendo otras alternativas disponibles en el mercado? El motor de búsqueda de Google es preeminente, pero ni siempre ha sido así ni lo es por falta de competencia. Antes de Google habían dominado el mercado Aliweb y Altavista, y actualmente la competencia sigue siendo numerosa (Bing, Yahoo, Blippex, DuckDuckGo, Ask…). Si el propietario de la frutería donde compro las naranjas decidiera regalármela, ¿estaría haciendo una acción ilegal? ¿Cometería un grave delito? ¿Podrían las restantes fruterías acusarle de competencia desleal? Sería absurdo, ¿verdad? Pues lo mismo sucede con Google.

Finalmente, el sistema operativo abierto de Android no es único ni exclusivo. El Android de Google es el más popular y exitoso, pero compite con otras versiones como el Fire OS de Amazon, el AliOS de la compañía china Alibaba o el MIUI de Xiaomi. ¿Qué ofrece Google a cambio de su versión de Android? Un paquete de aplicaciones preinstaladas que son altamente valoradas por los usuarios finales: la tienda de Apps Play Store, el navegador Chrome, el buscador Google o el servicio de mapas Google Maps. Por lo tanto, la versión Google de Android es muy competitiva frente a los rivales y, por este motivo, los fabricantes lo incorporan a sus dispositivos. En este sentido, y como requisito para evitar la proliferación de sistemas operativos Android deficientes (fabricantes que distribuyan otras versiones), la compañía de Silicon Valley pide a los fabricantes que quieran vender dispositivos con su versión de Android que no comercialicen otras versiones no adheridas a unos estándares mínimos de compatibilidad. Google tampoco impide que un sistema Android utilice aplicaciones que no sean suyas. Por ejemplo, la versión de Android desarrollada por Amazon no ofrece preinstaladas ni la Play Store (sino la Amazon AppStore), ni el navegador Chrome (sino el Amazon Silk), ni el buscador Google (sino Bing).

En conclusión, que en lugar de dedicarse a penalizar y destruir modelos de negocio innovadores que generan valor para el consumidor, la política de defensa de la competencia que desarrolla la UE debería centrarse en eliminar los numerosísimos obstáculos reguladores e impositivos que dificultan el proceso competitivo. La UE debería eliminar los privilegios concedidos y las barreras legales a la competencia, dejando de multar a las compañías más competitivas como Google. En caso contrario, las políticas de la UE de defensa de la competencia se convierten, irónicamente, en políticas de defensa de la incompetencia, favoreciendo modelos de negocio menos eficientes y perjudicando al usuario final con productos más caros y menos valorados.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: