Pàgina d'inici > Jordi Franch Parella, Música > Les noies prudents i les nècies

Les noies prudents i les nècies

És molt cèlebre el passatge de les verges nècies i les assenyades, tan magníficament musicat per Johann Sebastian Bach a la cantata “Wachet auf, ruft uns die Stimme” (BWV 140), podent-se trobar a Internet múltiples i excel·lents versions com la dirigida per Rudolf Lutz amb la Schola Seconda Pratica i la interpretació de la soprano Núria Rial. Sent totes amigues del nuvi el sortiren a rebre amb torxes, però les que no tenien seny no es van endur oli, mentre que les assenyades sí. Quan l’espòs vingué a mitjanit totes dormien. Les noies sense seny demanaren que se’ls dongués oli, però no fou així i hagueren de marxar a comprar-ne. Mentre hi anaven va arribar l’espòs i la porta quedà tancada. Les noies prudents varen entrar a les noces, però les nècies no. Contextualitzant aquesta paràbola, la primera generació cristiana vivia convençuda que Jesús ressuscitat tornaria molt aviat. Però no va ser així i els seus seguidors es van haver de preparar per a una llarga espera. Ara com abans, dins de la comunitat cristiana hi ha seguidors assenyats que actuen de manera responsable i intel·ligent, i hi ha seguidors necis que actuen de manera frívola i negligent. Hi ha qui escolta les paraules de Jesús i les posa en pràctica, construint la seva vida sobre roca ferma. Però hi ha també qui escolta sense posar-ho en pràctica, edificant la seva casa sobre la sorra. Una casa que és pura façana i que, sense fonament real, no resisteix l’adversitat. Crida poderosament l’atenció que l’oli de les noies previsores no es comparteix. El seu ús és estrictament privat i individual. Tothom és lliure d’acceptar o refusar la invitació del nuvi. La salvació no és comunitària, sinó individual. Notem que es descarta compartir l’oli. Per tant, no es permet la socialització d’aquest recurs tan preuat. Si no fos així, potser no hi hauria suficient oli ni per unes ni per les altres. És important destacar-ho, especialment quan massa vegades l’Església (i l’Estat) posen equivocadament el centre d’atenció en la col·lectivització dels recursos, diluint la responsabilitat personal i provocant una pèrdua de llibertat individual. Si el dret de propietat fos secundari, el nuvi forçaria les noies prudents a compartir l’oli amb les nècies per poder entrar tots a la festa. I no és així. Les prudents entren al convit, però les nècies no. I quan truquen a la porta no les reconeix i la porta roman tancada. S’ha de treballar per transformar la niciesa en seny, l’estupidesa en intel·ligència i la frivolitat en responsabilitat. I això no s’aconsegueix amb la col·lectivització dels recursos.  

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: