Pàgina d'inici > Economia > De Mozart a Messi

De Mozart a Messi

Messi es arte”, la conclusión de Pep, Luis Enrique, Valverde, Xavi,  Capello...

Aquesta setmana s’ha presentat un documental conduït per Ramon Gener (“Messi, el desè art”) que repassa els moments culminants de l’astre argentí i intenta vincular el seu futbol amb l’art. Es comença fent un paral·lelisme entre el futbolista i la precocitat de Wolfgang Amadeus Mozart, el prodigi musical austríac, i es continua la comparació amb el talent de Picasso, la genialitat de Beethoven o la universalitat de Gaudí. Fins i tot parla de la relació mestre-alumne entre Ronaldinho i Messi com la que tenien Verrocchio i Leonardo da Vinci. Tot molt exagerat i histriònic. També l’Orquestra Simfònica del Vallès entona peces de Verdi i Wagner, dos compositors eminentment operístics que van viure a l’Europa del segle XIX i que rivalitzaven com ho han fet Lionel Messi i Cristiano Ronaldo els darrers anys. Sense participar de l’interès pel futbol, aquesta relació entre el veterà jugador argentí (que ja ha complert 34 anys) i els artistes d’altíssim nivell com Mozart o Beethoven està fora de lloc. Afirmar que el jugador del Barça crea jugades com Beethoven crea simfonies és una autèntica barrabassada. No hauríem de confondre la bellesa plàstica de l’esport o l’emoció del joc amb l’art. No tot és art, malgrat sigui estètic o emocionant. El manacorí Rafael Nadal i Parera és un artista de la raqueta en sentit metafòric i un dels tres millors tennistes de la història per mèrits propis, però tothom el conceptua com un esportista. Tenir una gran habilitat amb la pilota no et dóna el dret d’accés a l’Olimp dels genis artístics.

Si considerem els sous, i segons la revista Fortune, Messi hauria guanyat 126 milions durant la temporada 2019-20, superant el llindar dels 1.000 milions d’euros en guanys al llarg de tota la seva carrera com a esportista. Es situa com el futbolista més ben pagat del món, per davant de Cristiano Ronaldo, i un dels esportistes més ben remunerats. L’intent de justificar aquest sou desmesurat en base als rendiments esportius i monetaris que el jugador genera pel club no es sosté. Fa força anys que el primer equip masculí no guanya títols importants, i també cal recordar que el Barça ha tancat l’exercici 2019-20 amb pèrdues de 97 milions (i un deute net de 488 milions). Més aviat, és justament la inèrcia de mantenir els sous a nivells similars als d’èpoques més glorioses el que ha generat el desequilibri econòmic i l’aparició de pèrdues. Recordem que l’última Champions guanyada va ser el 2014-15. I mentre els ingressos experimenten una tendència a la baixa, les despeses salarials no es corregeixen en la mateixa proporció alhora que es dilapiden milions amb fitxatges ruïnosos com els de Dembélé i Coutinho.

En canvi, pel que fa als ingressos dels artistes, i segons l’estudi més detallat realitzat als EUA l’any 1979, aquests cobren una renda anual que és un 10% inferior en relació al grup homogeni de referència. Quan es considera l’ingrés de tota la vida, els artistes guanyen de mitjana un 3% menys que els altres receptors de rendes. I els ingressos són molt més volàtils i poc constants, depenent de la seva acceptació en el mercat i dels bolos que aconsegueixen. Vincent van Gogh va pintar en vida més de 900 quadres i només en va vendre 1 poc abans de morir. Gauguin va viure sempre miserablement. I tornant al mateix Mozart, tots tenim grabada l’escena d’Amadeus quan, després d’un funeral paupèrrim, llencen el seu cadàver a una fosa comuna. La realitat va ser més generosa amb Mozart del que representa Milos Forman al film, però això no el va salvar de patir problemes financers recurrents al llarg de la seva curta existència. Mozart tenia ingressos més que acceptables, que quadruplicaven el que guanyava un mestre d’escola, malgrat no ser una renda regular i està molt influïda pel cicle polític i econòmic.

Ni el futbol és un art ni Messi un artista genial. El futbol és un esport i Messi, a les acaballes de la seva vida professional, ha estat un jugador excepcional. L’art transcendeix els límits temporals i espaials. La música de Mozart i Beethoven és eterna i manté el seu valor al llarg del temps. No passen mai de moda. En canvi, les fites esportives són purament circumstancials. Els gols de Messi són especialment valuosos quan contribueixen a guanyar títols. I així queden per l’estadística en el palmarès del club tots els tornejos aconseguits. Però res més. La bellesa d’un gol de Messi s’esgota en el mateix moment i s’esvaeix amb molt poc temps. Qui recorda els gols de Pelé, els driblatges de Ladislao Kubala o la velocitat de Karim Bellarabi? Quin valor tenen els sis títols de Roland Garros aconseguits per Björn Borg o els tres d’Ivan Lendl? En canvi, una sonata de Mozart, una simfonia de Beethoven o una cantata de Bach són eternes. El futbol és només un esport. En canvi, l’art autèntic és, en paraules de Miquel Àngel Buonarroti, una ombra de la perfecció divina.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: