Prohibir o regular

El Barrio Rojo de Amsterdam | Amsterdam.info

El president del govern Pedro Sánchez s’ha compromès davant la nova direcció del partit socialista a abolir la prostitució. És un dels 35 compromisos amb els que es presenta a les properes eleccions. Com en el model suec, el PSOE defensa la prohibició de la prostitució mitjançant dures sancions aplicades als clients d’aquests serveis. A Espanya existeix un buit legal sobre la prostitució. Igual que a França. No es considera delicte, no és il·legal, però tampoc està regulada com una activitat legal. És un cas similar al del consum de cànnabis. I ningú, sigui d’esquerres o de dretes, vol aparèixer com un defensor de proxenetes, dels propietaris de cases d’alcavoteria o dels fumadors d’haixix. Curiosament, els col·lectius de prostitutes (i també prostituts, malgrat ser minoritaris) són els únics que s’oposen a una normativa que teòricament busca protegir les persones que es dediquen a un dels oficis més antics del món, però que a la pràctica les situa fora de la legalitat. Així que, si finalment es presenta una llei al Congrés de Diputats en aquesta línia, el més probable és que s’aprovi. De la mateixa manera com s’ha refusat el consum terapèutic del cànnabis amb prescripció mèdica. De totes maneres, les estadístiques són tossudes i ens recorden que una cosa és la prohibició legal i una altra, completament diferent, la realitat. Espanya destaca com un dels estats més consumidors de marihuana amb un 30% dels ciutadans que admeten haver-la provat alguna vegada. Espanya també lidera el consum de cocaïna a la UE, amb un consum que multiplica per 5 la mitjana europea.

El model de referència del govern espanyol, com diem, és el de Suècia. El país escandinau prohibeix aquest tipus d’intercanvis sexuals des del 2000, penalitzant els clients amb fortes multes i també, en certs casos, amb la presó. Els resultats, però, no han estat els desitjats. La il·legalitat dispara els costos de l’actividad i redueix la demanda. Però els intercanvis sexuals es traslladen al mercat negre, operant fora del marc legal. La prima de risc encareix el preu dels serveis, fet que estimula encara més l’oferta, que reapareix en diferents establiments sota denominacions pintoresques. La prohibició d’aquesta activitat fa més difícil la negociació amb el client i dificulta les denúncies per abusos per por a les conseqüències penals. La pràctica de la prostitució al marge dels límits legals comporta tot un seguit d’externalitats negatives o costos que recauen sobre la societat. Seria el cas de la propagació de les malalties venèries, la violència i abusos comesos contra les prostitutes, la pèrdua de valor i la degradació dels barris on es practica, i tota l’activitat delictiva perpetrada per grups criminals que extorsionen les víctimes. És clar que tothom vol reduir o eliminar aquests greus problemes. El que ja no és tan evident és que això s’aconsegueixi amb la simple prohibició. I tampoc té massa sentit posar en un mateix sac la prostitució al carrer, les acompanyants de luxe, els bordells o els domicilis particulars.

Un model alternatiu és el d’Holanda o Alemanya, on aquest tipus de serveis estan legalitzats i regulats. Aquí les activitats sexuals remunerades són considerades una activitat econòmica. El reconeixement legal de la prostitució comporta una sèrie de drets i obligacions. Les treballadores d’aquest sector han de cotitzar a la Seguretat Social, tenint dret al subsidi d’atur, a cobrar per malaltia i jubilació. La regulació disminueix l’estigma social de la prostitució, facilitant la inserció social d’aquest col·lectiu i reduint la marginalitat. També és interessant el cas de Rhode Island, un dels estats de la costa est dels EUA. Durant 30 anys, entre 1980 i 2009, va despenalitzar la prostitució que es produïa a l’interior dels locals. Els resultats, com eren d’esperar, varen ser un augment del nombre de serveis de prostitució oferts online per Internet i la disminució dels preus. Però, a més, es va observar una acusada disminució dels delictes sexuals. D’unes 40 violacions per cada 100.000 habitants es va passar a menys de 27. Una reducció, per tant, superior al 30%. A més de reduir-se el nombre de violacions, també va disminuir la transmissió de les malalties venèries o de transmissió sexual. Els casos de gonorrea van baixar a Rhode Island al voltant d’un 40%. En aquest cas, la despenalització de la prostitució en locals hauria permès un millor control de la salut de les prostitutes, millorant notablement la situació en què es trobaven quan la pràctica era il·legal.

De manera similar, l’obertura de zones o barris de lliure intercanvi sexual a Holanda va comportar un augment del nombre d’aquests serveis, però una disminució d’entre el 30 i 40% dels casos d’abusos sexuals i de les violacions a la zona. També varen disminuir el nombre de crims relacionats amb el tràfic de drogues. A Nova Zelanda, un altre país que ha legalitzat aquestes pràctiques, hi ha casos de prostitutes que han denunciat els propietaris de bordells davant els tribunals, guanyant el cas. La major facilitat de denúncia és un argument dissuasiu a favor de la legalització. Naturalment, que una activitat sigui legal no pressuposa que sigui desitjable. La legalització és perfectament compatible amb la crítica moral o la reprovació social. 

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: