Pàgina d'inici > Economia > El problema energètic

El problema energètic

El preu de l’energia està a nivells molt alts. L’ofensiva militar de Rússia sobre Ucraïna ha multiplicat el preu del gas i de la llum, el del petroli i el combustible. Tot apunta a un gran xoc d’oferta que inicia un període d’estancament marcadament inflacionista. És la temuda estagflació. A la Catalunya Central, el pes de la indústria és important. I aquesta és clarament una fortalesa que cal mantenir. El cost energètic, però, està paralitzant l’activitat d’algunes empreses mentre que altres esdevenen directament inviables. El sector industrial és un dels principals consumidors d’energia. En termes d’energia primària, representa el 55% del consum total. Els elevats preus de l’electricitat i de l’energia en general posen en perill la competitivitat de tota la indústria catalana en general i, en particular, de moltes empreses del Bages com les del metall o la construcció.

I quines són les mesures que està prenent el govern per mitigar el problema?  Bàsicament intentar que el preu del gas no determini el preu de l’electricitat i, més concretament, diferenciar el preu de l’electricitat produïda amb cicles combinats amb gas de la resta de tecnologies, que presenten costos de producció molt inferiors. Una reforma del mercat elèctric, cal recordar-ho, necessita l’aval de Brussel·les, ja que es regeix per una directiva comunitària. Pedro Sánchez també ha promès que pagaria el 80% dels peatges a la indústria electrointensiva. Altres reformes plantejades a mitjà termini són l’augment de les interconnexions, elevar la presència de renovables o incrementar l’eficiència energètica. El que no contempla el govern però, i seria efectiu com han demostrat Itàlia i Polònia, és reduir l’IVA sobre el gas i el carburant, quan veiem preus rècord de la gasolina i dièsel. El motiu no és altre que els dirigents no volen perdre aquesta important font de recaptació.

Pel que fa al conjunt d’Europa, la dependència de Rússia és del 40% amb el gas que consumim, el 45% del carbó i el 27% del petroli. Omplir el forat que deixen les importacions de Rússia no és senzill. S’han buscat alternatives amb els Estats Units per obtenir més gas natural liquat, així com amb un dels grans productors, Qatar. També s’han mantingut contactes amb Noruega. La Comissió Europea proposa limitar temporalment el preu de l’electricitat i aplicar impostos sobre els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques a causa de l’augment del preu del gas. En cap cas són mesures que solucionin el problema europeu de la gran dependència energètica exterior.

La UE ha estat implementant una transició cap a les energies renovables durant dues dècades, però amb un èxit mínim. Menys del 20% de l’electricitat de la UE prové de l’energia eòlica i solar. Són xifres molt insuficients. La solar deixa d’estar disponible a la nit, i l’eòlica falla quan el vent deixa de bufar. Les centrals nuclears, en canvi, són una font de generació d’energia fiable i constant al llarg de tots els dies de l’any. La UE vol ser la campiona de la lluita contra el canvi climàtic i l’ecologisme, apostant-ho tot a les renovables. Malauradament, com ara es demostra amb tota cruesa, això és incompatible amb mantenir la seguretat energètica i la competitivitat econòmica. Per impulsar l’economia, la indústria i el benestar de les persones cal diversificar les fonts d’energia, i no restringir-les.  

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. Març 12, 2022 a les 1:31 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: