Pàgina d'inici > Economia > El valor de les criptomonedes

El valor de les criptomonedes


Segons declaracions d’aquesta setmana de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, les criptomonedes no tenen cap valor i tothom qui inverteixi en elles ho perdrà tot. Ràpidament, els economistes i acòlits de l’actual sistema monetari internacional s’han dedicat a replicar les seves paraules per tots els mitjans disponibles, afirmant que aquestes monedes virtuals no es basen en res, que el seu valor fonamental és zero, i que no existeix cap actiu subjacent que actuï com una àncora de seguretat. Curiosament, l’alta funcionària francesa ha defensat la creació de l’euro digital en els propers anys, una criptomoneda que en aquest cas sí, ves per on, tindria valor. És realment així? Quina part de veritat tenen les seves declaracions? Si les criptomonedes no valen res, són un frau i, a més, s’utilitzen en el mercat negre en operacions il·lícites o l’evasió d’impostos, per què no defensar obertament la seva prohibició?

Les criptomonedes permeten blanquejar actius, ja que l’Estat no pot controlar els seus moviments. Malgrat això, molts argentins, per exemple, les fan servir per traspassar un valor a familiars i fills, o per estalviar a llarg termini. Per tant, les utilitzen majoritàriament com a instrument de defensa davant la inflació o la voracitat fiscal d’un Estat depredador, més que com a mitjà de pagament d’activitats il·legals. Per altra banda, la tecnologia associada a les criptomonedes, el blockchain, presenta també clars avantatges al permetre que les transaccions financeres entre dos usuaris siguin segures i fiables. Les dades són impossibles de falsificar i, alhora, inesborrables. És una tecnologia barata i ràpida que garanteix l’anonimat.

És cert que el mercat de les criptomonedes està perdent darrerament bona part del seu valor. Les altcoin, les divises més petites, s’estan emportant la pitjor part, i també bitcoin o ethereum estan patint severes correccions. És com si en pocs dies s’hagués volatilitzat el valor del PIB d’un país com Espanya. Quina és la causa del crac de les criptomonedes? Doncs el motiu principal té a veure amb la pujada del tipus d’interès i la inflació, que amenaça amb reduir el dèbil creixement econòmic incipient i, fins i tot, convertir-lo en estagflació. La combinació de menors beneficis futurs esperats i tipus d’interès normalitzats és un còctel explosiu. També ho és pels mercats borsaris, que acumulen grans pèrdues darrerament, sense que se’n parli massa. El valor de les accions pot caure a zero i els inversors perdre-hi molts o tots els diners. Malgrat això, hi ha notables diferències entre les accions i les criptomonedes. Les accions són un dret sobre el flux de caixa dels beneficis esperats d’una empresa i tenen un valor intrínsec. El preu de l’acció en el mercat borsari pot estar inflat, però respon a un model de negoci real i tangible, cosa que no es pot dir de les criptomonedes.

El que no és cert, però, és afirmar que totes les criptomonedes no valguin res. Encara que moltes acabin desapareixent, és probable que alguna romangui en el temps. N’hi ha que tenen el suport de títols de deute públic i privat nord-americà. I el bitcoin, convé recordar-lo, és moneda de curs legal a dos països: El Salvador i la República Centreafricana. Certament, no són dos països rics ni tampoc el destí de molts intercanvis comercials, però tot i així són països on es poden utilitzar els bitcoins per adquirir béns i serveis. Per tant, fins i tot en el cas que el bitcoin, per no tenir cap actiu que el sustenti, s’enfonsés el màxim possible, continuaria conservant un cert valor real. De fet, l’ús del bitcoin i altres criptomonedes no ha deixat de créixer a Amèrica Llatina des de fa anys i s’ha incrementat durant la pandèmia a causa de la devaluació de les monedes nacionals. A països fortament inflacionistes com Argentina o Veneçuela, el bitcoin actua com un refugi davant la constant pèrdua de valor del peso i el bolívar. Molts veneçolans converteixen la seva paga en criptomoneda quan la reben. Es prefereix l’alta volatilitat del bitcoin a la pèrdua constant de valor de la moneda de curs legal.

El bitcoin és un actiu real. Es pot acumular i la seva oferta, a diferència del paper moneda fabricat pels Bancs Centrals, és limitada. Per tant, si manté la seva utilitat s’hauria de revaloritzar a llarg termini tant o més que la inflació. El que diferencia el bitcoin de la resta d’actius, i aquí rau l’avantatge diferencial que justifica la seva demanda, és que no pot ser confiscat o embargat. Durant les darreres setmanes, no ha canviat pas aquesta percepció. Per tant, un motiu important de la demanda de criptomonedes, encara que sigui especulatiu, hi continua sent. El que sí ha canviat darrerament és el tipus d’interès del deute públic nord-americà, que comença a pujar. L’increment del tipus d’interès del deute públic millora l’atractiu d’aquest actiu, fet que pot haver determinat un canvi en la cartera dels inversors a favor de la renda fixa a curt termini i en contra de les criptomonedes. D’aquí, però, a afirmar que les criptomonedes no valen res n’hi ha un bon tros. Les criptomonedes suposen una competència al monopoli públic del diner. La competència, que sempre és desitjable, molesta profundament les autoritats monetàries. Així es poden entendre les seves declaracions.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. Mai 26, 2022 a les 11:07 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: