Pàgina d'inici > Economia > Les democràcies occidentals

Les democràcies occidentals

La reunió del G-7, en la trobada d’aquesta setmana a Alemanya entre els caps de govern d’algunes de les principals economies mundials, ha acordat la prohibició de les importacions d’or rus. Els seus membres sumen el 46% del PIB mundial, malgrat que amb prou feines suposen el 10% de la població. La Unió Europea, com a bloc, també hi participa. Amb aquesta decisió es persegueix privar a Putin d’una font d’ingressos que fa servir per finançar la guerra amb Ucraïna. L’agressió russa sobre Ucraïna suposa una flagrant violació dels principis humanitaris més bàsics i de l’ordre que va emergir després de la Segona Guerra Mundial. És un retorn a l’època on un estat desapareixia del mapa mundial, de mitjana, cada tres anys. Polònia va ser annexionada, entre 1772 i 1795, per Àustria, Prússia i Rússia, desapareixent completament del mapa durant més d’un segle. El Paraguai va patir un destí similar el 1870, i el Japó es va annexionar Corea després d’una sèrie de guerres peninsulars amb la Xina i Rússia. Amb alguna excepció puntual però, com la invasió de Kuwait per Irak el 1990, aquesta pràctica de conquesta territorial s’havia aconseguit eradicar des de 1945 i la norma de no agressió havia imperat. La globalització econòmica es pot considerar una altra cara d’aquesta norma al reduir els beneficis de la conquesta territorial: el comerç permet a un país disposar dels recursos d’un altre sense necessitat d’utilitzar la força.

L’atac de Putin no ha estat condemnat per la Xina, entre altres països, perquè es fa ressò de les seves ambicions sobre Taiwan. Si de sobte sembla possible conquerir un territori per la força, els líders polítics dels estats amb reivindicacions territorials no resoltes podrien fàcilment atacar altres territoris i multiplicar ràpidament els conflictes armats. Per tant, l’ordre que sorgeix després de la Segona Guerra Mundial podria estar en risc. De moment, Occident ha respost a la invasió amb una mostra d’unitat que no s’havia vist des del punt més àlgid de la Guerra Freda. El bloc occidental ha imposat sancions sense precedents, ha disminuït les importacions russes de petroli i gas, enviant armes i recursos a Ucraïna. Però aquesta sorprenent unitat es pot esquerdar amb facilitat. La inflació i l’increment del cost de la factura elèctrica poden debilitar i sembrar divisions entre els països del G-7. Poden els països occidentals reconstruir un ordre internacional que promogui l’estat de dret en substitució de la llei del més fort? Els EUA acrediten una sèrie d’intervencions militars calamitoses executades en nom de l’estabilitat i la democràcia, quan en realitat han produït molt més caos i misèria que seguretat i riquesa. Només cal pensar en els fracassos de les invasions a Afghanistan i Irak, o en la tortura de detinguts en la seva lluita contra el terrorisme. On la difunta Secretària d’Estat nordamericana Madeleine Albright veia una mostra de la superioritat del seu país, altres acumulaven ressentiment davant la seva prepotència. La UE, amb la hipertròfia d’uns Estats del Benestar excessivament endeutats i mancats d’exèrcits, no té la suficient força política. I en lloc de reduir les importacions de petroli i gas de Rússia, gran part d’Europa va augmentar la dependència, abans del conflicte, perquè l’energia russa barata era un dels fonaments de la competitivitat d’una bona part de la indústria. Després, la capacitat de les grans potències d’utilitzar la força amb impunitat contra els veïns més petits ha mostrat obertament la inoperància de l’ONU i altres institucions internacionals.

Però la invasió d’Ucraïna ha despertat Occident. La velocitat i l’abast de la resposta ha sorprès a tothom, Putin inclòs. Les sancions econòmiques estan colpejant l’economia russa, que ha impagat 100 milions de dòlars en concepte d’interessos del deute sobirà. Aquesta suspensió de pagaments, que no es veia des de la revolució bolxevic de 1917, és deguda a les sancions occidentals i a la reducció de les importacions d’energia russa. L’OTAN, per altra banda, reforça la seva presència des del Bàltic fins al Mar Negre i es prepara per acollir Finlàndia i Suècia com a nous membres. Els països del G-7, amb altres com Austràlia i Corea del Sud, haurien de respondre a l’atac de Putin incrementant la seva cooperació i coordinació. Units suposen una població de mil milions de persones i representen més del 60% del PIB mundial. Rússia i la Xina junts, molt més poblades, representen una mica menys del 20% de la producció mundial. Occident hauria d’assegurar les cadenes de subministrament de béns crítics, com semiconductors i robòtica, generació d’energia i minerals de terres rares, dins del món occidental. L’associació entre Rússia i la Xina entra en confrontació oberta amb Occident i un ordre mundial basat en regles mútuament acceptades. Malgrat tots els seus fracassos i errors, les democràcies occidentals han estat capaces de construir acords de col·laboració amb més èxit que les autocràcies. El compromís en uns valors compartits fa possible la confiança entre els uns i els altres.  Els Estats Units tenen compromisos formals de seguretat amb més de 50 aliats i l’Espai Econòmic Europeu amb 30 països. En canvi, Rússia té cinc aliats, i la Xina només un: Corea del Nord.

  1. Carles
    Juny 29, 2022 a les 11:00 pm

    Olé

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: