Pàgina d'inici > Economia > El retorn de la guerra freda

El retorn de la guerra freda

En el 20è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès, el president Xi Jinping ha maniobrat per consolidar el poder personal i assegurar un tercer mandat. Quelcom sense precedents des de Mao Zedong. Quines ambicions amaga el mandatari? La liberalització de l’economia xinesa liderada per Deng Xiaoping, a partir de 1979, ha tret el gegant oriental de la misèria fins a situar-lo com a segona potència mundial, frec a frec amb els EUA. Jinping, però, recupera els dogmes de l’ortodòxia marxista-leninista, mantenint en política exterior un agressiu ultranacionalisme que amenaça directament Taiwan. Ha reforçat el control sobre tots els àmbits de la política i la vida privada, protegint empreses públiques i posant noves restriccions al sector privat. Jinping ha rebutjat tant el pragmatisme de Xiaoping com una Xina amb desigualtat de classes. Amb una adhesió rigorosa als principis marxistes, Jinping creu que la Xina pot assolir tant la grandesa nacional com la igualtat econòmica. A mesura que l’Estat xinès ha començat a controlar el capital d’empreses privades, sotmet el mercat a la preeminència estatal. L’objectiu és convertir la Xina en la potència asiàtica i mundial preeminent. Per això cal completar la modernització de les forces armades. Jinping ha rehabilitat l’aforisme maoista que celebra “l’ascens d’Orient i la decadència d’Occident”. S’ha embarcat en una sèrie de reclamacions d’illes al mar de la Xina Meridional i les ha convertit en bases militars, ha dut a terme atacs amb míssils al voltant de la costa taiwanesa, ha intensificat el conflicte fronterer amb l’Índia i ha adoptat una nova política de coerció econòmica i comercial contra els estats vulnerables a la pressió xinesa.

La Xina pressiona per a què les resolucions de l’ONU no facin cap referència als drets humans universals i cobeja la rivalitat amb Occident. Pequín subministra tecnologies de vigilància i formació policial a països com l’Equador, Uzbekistan i Zimbabwe, que queden lluny del model clàssic liberal-democràtic occidental. El potencial tecnològic actual li permet controlar la dissidència d’una manera que Mao i Stalin gairebé no podien ni imaginar. Jinping té 69 anys i sembla poc probable que es jubili. Potser dirigirà el país durant la resta de la seva vida. El seu taló d’Aquil·les, però, és l’economia. La reducció del creixement econòmic és ja una realitat. La disminució de la confiança empresarial està reduint la inversió de capital privat en sectors com el tecnològic, financer i immobiliari, que han estat els principals motors de creixement intern durant les dues últimes dècades. A aquestes debilitats s’afegeixen tendències estructurals a llarg termini: ràpid envelliment de la població i força de treball minvant, corrupció i contaminació, baix creixement de la productivitat i nivells elevats de deute. Mentre que el Partit Comunista havia previst que el creixement mitjà es mantingués al voltant del 6% durant tota la dècada, el real ha caigut a poc més del 3%. El menor creixement es traduirà en menors ingressos pressupostaris i el govern no democràtic xinès haurà d’escollir entre oferir assistència sanitària i pensions, per una banda, o perseguir els objectius de seguretat nacional i política industrial, per l’altra.

L’economista Albert Hirschman va assenyalar que tot creixement ràpid és un creixement desequilibrat i, alhora, difícil de corregir. El seu propi èxit tendeix a generar un conjunt d’institucions polítiques i financeres que consoliden una inèrcia de continuïtat i oposició al canvi. El model de desenvolupament xinès va ser dissenyat per resoldre l’extraordinari dèficit d’inversió del país. Segons el Banc Mundial, la inversió acostuma a representar al voltant del 25% del PIB mundial, oscil·lant entre el 20% de les economies més madures i el 30% de les emergents en etapes d’alt creixement. Durant una dècada, però, la Xina ha invertit el 50% del PIB. És un creixement totalment dependent de la inversió. El consum de les famílies és forçosament reduït i el PIB es redistribueix a favor del govern i les empreses. El sistema bancari canalitza els enormes estalvis disponibles cap els promotors immobiliaris i governs locals a tipus d’interès artificialment baixos fixats pel Banc Central amb connivència del govern. Els nivells de deute total, inclòs el financer, es varen disparar des de l’any 2008, en un dels augments més vertiginosos que hagi experimentat mai cap país. Les principals fonts d’aquest augment del deute són la inversió en el sector immobiliari xinès, inclosos els edificis d’apartaments buits que es van comprar per motius especulatius, i la inversió dels governs locals en infraestructures faraòniques, com sistemes ferroviaris excessivament ambiciosos, carreteres infrautilitzades, estadis esportius i centres de convencions. Amb el sector de la construcció hipertrofiat representant entre el 20 i el 30% del PIB, la bombolla immobiliària és de proporcions colossals. La reestructuració dels 300.000 milions de dòlars en el passiu de la constructura Evergrande pot durar anys. Mentrestant, el creixement xinès s’alentirà i això tindrà conseqüències per al país i l’economia global.

Segons la visió de Jinping, però, la victòria final de la Xina està garantida pel determinisme històric marxista i el declivi estructural d’Occident. És un veritable creient de la religió comunista i no abandonarà els seus dogmes. L’ortodòxia marxista-leninista l’ha ajudat a consolidar el seu poder personal. Però també ha generat problemes de difícil solució, com la crisi del model de creixement. I això representa un repte per Occident. Serem capaços de recuperar els valors originaris que un dia ens van fer lliures i pròspers, o completarem el declivi en el que estem còmodament instal·lats?

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: