Pàgina d'inici > Economia > Tecnologia i desigualtats

Tecnologia i desigualtats

Els crítics del mercat, fins i tot el mateix Karl Marx en el Manifest Comunista, solen argumentar que aquest mecanisme d’assignació de recursos condueix a l’eficiència econòmica, però no a resultats justos. Per als marxistes, el capitalisme implica una gran producció de riquesa, però atesa l’explotació per mitjà de la plusvàlua l’empobriment del proletariat seria creixent, mentre que la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs també augmentaria. El mercat seria molt productiu econòmicament, però injust socialment. I en aquests casos, quan la mà invisible d’Adam Smith fracassa, la solució seria fer intervenir la mà visible de l’Estat. No entrem a considerar que el mecanisme de decisió col·lectiva i l’eficiència assignativa del sector públic està lluny de ser perfecta i presenta també importants fallades. Acceptem que el mercat, tot i crear una enorme quantitat de béns i serveis, genera una desigual distribució de la renda. En general, qualsevol desenvolupament o avenç històric, econòmic o social, ens allunya de la igualtat material. És en els estadis més primitius de la humanitat on més igualtat ha existit i, per descomptat, sempre amb el denominador comú de la pobresa més extrema i les condicions de vida més dures i extremes. A mesura que l’acció humana aconsegueix controlar l’entorn natural i millorar el nivell de vida, les desigualtats apareixen irremeiablement.

En una economia de mercat competitiva i oberta es genera riquesa i es tendeix a millorar la situació de tots. Qui estigui en el grup més ric no té cap garantia de romandre allà en el temps. Està obligat a posar en joc la seva riquesa i satisfer les contínues necessitats dels consumidors. Si no respon adequadament a les volubles demandes de la gent, la seva riquesa disminuirà i passarà a ocupar un grup de rendes més baixes. Elon Musk és la persona més rica del món gràcies a les seves empreses. No obstant, fa només 30 anys, això no passava. N’hi ha prou amb donar un cop d’ull a l’índex Forbes de les persones més riques del món per veure com els noms van canviant any rere any. Mentre uns escalen posicions en l’índex, altres en surten. Per sortir de la pobresa, l’home ha de fer-ho a través del seu treball productiu. La falsa il·lusió que es pot incrementar el nivell de vida sense produir res i esperar que un tercer et solucioni tots els problemes condueix al debilitament de la fibra moral d’una societat, a l’erosió del sentit de responsabilitat i, en definitiva, a la pèrdua de la llibertat. Llibertat i progrés econòmic i social solen anar junts. Totalitarisme i pobresa, també.

Una de les manifestacions del dinamisme mercantil és el continu progrés tecnològic. A vegades, la tecnologia incrementa o agreuja les desigualtats. Per exemple, quan el progrés tècnic es dirigeix essencialment a augmentar la productivitat dels treballadors qualificats i a desplaçar o substituir els treballadors no qualificats. L’automatització d’un procés productiu permet prescindir de molts obrers que únicament aportaven força física, i substituir-los per uns quants treballadors qualificats, com els informàtics i els enginyers, especialitzats en dissenyar, programar, operar i reparar aquests processos mecanitzats. Per aquesta via, el sou del personal no qualificat s’estanca, mentre que el del personal qualificat incrementa. El resultat, per tant, és una major desigualtat salarial entre els uns i els altres per efecte de la mà invisible del mercat. Molts argumenten que per contrarrestar aquesta tendència cal la intervenció del sector públic amb més despesa social. Les xifres de despesa pública sobre PIB, comparant les de l’any 1980 i 2020, donen fe de la forta dinàmica expansiva de l’Estat: del 46,1% al 61,5% a França, del 34,9% al 47,66% als EUA, del 24% al 59,7% a Grècia, i del 31,1% al 51,9% a Espanya. Les xifres són contundents i, pel cas europeu, es poden consultar a la web de l’eurostat.

No sempre els avenços tecnològics del capitalisme contribueixen a incrementar les desigualtats. Si la tecnologia substitueix els treballadors qualificats per robots intel·ligents o màquines amb intel·ligència artificial, en lloc de més desigualtat salarial tindrem més igualtat. Amb els darrers progressos de l’anomenada quarta revolució industrial, no està clar que algunes de les habilitats mentals dels humans no puguin ser copiades i millorades per màquines. Algunes aplicacions van més enllà del simple “copiar i enganxar” i responen raonablement a qüestions complexes, fins ara reservades a un cercle tancat d’experts. El cas del club de futbol britànic Brentford és un exemple de com un equip carregat de deutes es converteix en una màquina de fer diners. La política ruïnosa de fitxatges d’alguns clubs, fins a situar-los prop de la fallida, es podria superar amb una correcta gestió del Big Data. Decidir per quin cantó llançar el penal o deixar les alineacions d’un partit, com el darrer de Luis Enrique, a la decisió d’una màquina, pot superar les habilitats d’un tècnic experimentat. El superordinador Deep Blue ja va derrotar el campió del món d’escacs Gari Kasparov l’any 1997. La intel·ligència artificial té potencial per a substituir professionals qualificats, podent arribar a generar algun dia tesis doctorals, llibres monogràfics o documentals especialitzats. No sempre el progrés tecnològic del mercat incrementa la desigualtat, ni la mà visible de l’Estat la disminueix.   

Advertisement
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: