Pàgina d'inici > Economia > Les sancions econòmiques a Rússia

Les sancions econòmiques a Rússia

L’any 2022 serà tristement recordat com el de l’atac i inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Per a Putin havia de ser un èxit, una demostració del poder de Rússia després de l’enfonsament de l’imperi soviètic el 1991. Se suposava que l’annexió d’Ucraïna havia de ser el primer pas per reconstruir un imperi rus. Pretenia mostrar els Estats Units com un tigre de paper fora del seu àmbit d’influència i demostrar que Rússia, juntament amb la Xina, estan destinades a un lideratge estratègic en un nou ordre internacional multipolar. No ha estat així, almenys de moment. Kíiv es manté fort i l’exèrcit ucraïnès resisteix com un David contra Goliat, gràcies en part a l’estreta col·laboració amb els aliats occidentals. L’exèrcit rus, pel contrari, acumula derrotes i descoordinació logística. Una derrota russa alliberaria Ucraïna dels terrors que està patint i obriria noves oportunitats per a Bielorússia, Geòrgia i Moldàvia que, amb Ucraïna, podrien iniciar el camí per a la integració dins la Unió Europea (UE).

Només el Brasil, la Xina i l’Índia no han condemnat la invasió de Rússia, cap país està donant suport real a Moscou en la seva guerra, i ningú aprovaria l’ús d’armes nuclears. Les baixes russes són elevades i l’èxode de milers de joves russos, molts d’ells altament qualificats, ha estat sorprenent. Amb el pas del temps, la combinació de guerra, sancions i pèrdua de talent tindrà un fort impacte, i els russos poden acabar culpant Putin, que va començar la seva carrera presidencial autoproclamant-se un modernitzador. Rússia té una història de canvi de règim degut a les guerres perdudes. La Primera Guerra Mundial va contribuir a l’èxit de la revolució bolxevic i l’assassinat del tsar Nicolau II. El col·lapse de la Unió Soviètica, el 1991, va arribar dos anys després del final de la desfeta de l’exèrcit soviètic a l’Afganistan. Les revolucions a Rússia s’han produït quan el govern ha fracassat en els seus objectius militars, econòmics i polítics. La UE ha de trobar una resposta a les preguntes que mai es van resoldre després del 1991: Forma Rússia part d’Europa? Si en formar part, on i com hi encaixa? On comença i on acaba Europa?

Les darreres sancions econòmiques adoptades per la UE contra Rússia són el topall de 60 dòlars per barril de petroli rus i també un preu màxim del gas de 180 euros/MWh. Aquest darrer funcionarà durant 20 dies laborables i es desactivaria en cas de risc per al subministrament. La nova sanció podria començar a aplicar-se a partir del proper 15 de febrer del 2023. Espanya, amb la vicepresidenta Teresa Ribera, ha estat una de les que més ha reivindicat aquesta mesura, conjuntament amb Portugal, França i Grècia. En contra hi ha Alemanya, que considera que el topall pot posar en risc la seguretat del subministrament. Aquests límits són importants perquè més del 60% dels ingressos del pressupost de Rússia provenen del petroli i el gas, sent la contribució del petroli unes cinc vegades superior a la del gas natural. Els objectius de la UE són clars: restringir els ingressos pel petroli rus sense augmentar els preus mundials del combustible. La infinitat de factors que interfereixen en els mercats del petroli, però, dificulten l’anàlisi i fan difícil treure’n conclusions ràpides sobre l’eficàcia dels preus màxims.

L’any 2021, el 45% de les exportacions de petroli rus, 3 milions de barrils diaris, varen ser adquirides per la UE. Si aquesta redueix les compres, Putin pot redirigir el restant petroli a tercers països. Per a dificultar-lo, la UE ha ampliat les sancions prohibint a les empreses europees tota assistència tècnica, financera i d’assegurances, així com l’assessorament logístic per la venda del petroli rus a tercers països. Teòricament, si el límit de preus s’estableix a un nivell vinculant i es respecta, la proposta aconseguiria els seus objectius. Es redueixen els ingressos de l’Estat rus, al mateix temps que es mantenen les exportacions i no es tensionen els mercats internacionals del petroli. Aquest és el resultat òptim que espera la UE en els propers mesos. Però Rússia ha indicat que no complirà aquestes sancions. Putin ha afirmat reiteradament que no vendrà petroli a cap país que implementi el topall, i recentment ha redactat un decret presidencial que prohibeix a les empreses nacionals comprar i vendre petroli rus a qualsevol que participi en el límit de preu.

Amb aquest rebuig, la sanció no seria efectiva i actuaria només la prohibició a les empreses europees d’oferir assegurances o serveis logístics. Per tant, per a garantir les exportacions, Putin hauria de trobar nous vaixells, noves assegurances i nous compradors disposats a cooperar en un nou sistema. A més, el Kremlin pot reduir voluntàriament les exportacions per intentar augmentar els preus mundials del petroli. No és una mesura fàcil, ja que no podria gaudir de l’augment dels preus per barril. Tanmateix seria un senyal que el Kremlin està disposat a autoinfringir-se mal, sempre que el perjudici causat a l’enemic sigui encara superior. Però és Nadal, i Putin rebrà la benedicció del patriarca ortodox Kirill, que dóna suport a la guerra. Ja veurem si reneix la fraternitat i la pau, o s’intensifica l’esperit de venjança i destrucció.

Advertisement
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: