Pàgina d'inici > Economia > Benet XVI, in memoriam

Benet XVI, in memoriam

El Papa Benet XVI, cardenal Joseph Ratzinger, ha mort el 31 de desembre de 2022, al monestir Mater Ecclesiae del Vaticà, on vivia entregat a l’estudi i l’oració des que va renunciar al pontificat l’any 2013. Nascut el 16 d’abril de 1927 a Baviera (Marktl am Inn), sacerdot, doctor en Teologia, catedràtic a les Facultats de Teologia de les Universitats de Bonn, Münster, Tubinga i Ratisbona està situat per formació en la tradició intel·lectual germànica i, per naixement forma part d’una generació testimoni i protagonista dels canvis polítics i socials del segle XX a Europa. Nomenat Arquebisbe de Munic el 1977, el Papa Joan Pau II el trasllada a Roma el 1981, en un lloc de màxima projecció i responsabilitat: Cardenal Prefecte de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe. Ha mantingut la defensa ferma de la doctrina catòlica tradicional i la seva oposició al relativisme moral i al secularisme. Va fer aportacions importants a la reflexió teològica i a la interpretació de la Bíblia, destacant pel seu compromís amb la promoció de la pau, la justícia i el respecte pels drets humans.

Una de les seves aportacions va ser la reflexió sobre la fe i la raó. Agafant l’encíclica “Fides et Ratio” del seu predecessor a la càtedra de Sant Pere, Joan Pau II, Benet XVI argumenta que la fe i la raó són dos camins que s’enriqueixen mútuament i que són necessaris per a la comprensió plena de la veritat. També destaca la importància de la filosofia i la teologia per a l’enteniment de la fe, ja que aquestes disciplines ajuden a reflexionar sobre les qüestions profundes de la vida i a millorar la comprensió de Déu i del món. Un altre tema important que ha tractat Benet XVI ha estat la importància de la família i la vida familiar per a la societat i per a la transmissió de la fe. Defensa la institució del matrimoni com a unió entre un home i una dona, destacant la importància de la maternitat i la paternitat per a la formació de la personalitat dels fills. També fa una crida a la responsabilitat social i a la solidaritat amb els més necessitats, promovent l’ètica de la responsabilitat en l’àmbit polític i social. Alerta dels perills de la ideologia de gènere i no accepta el gaymoni com unió equiparable al matrimoni entre home i dona.

Així doncs, les aportacions doctrinals de Benet XVI són molt diverses i inclouen qüestions teològiques, filosòfiques i socials. Ha estat un Papa molt reflexiu que haurà deixat una empremta duradora en la vida de l’Església Catòlica i en la reflexió teològica. Durant vint-i-vuit anys ha pogut ser observador i testimoni de fets i situacions molt rellevants per a l´Església catòlica, i també per als pobles dEuropa. El seu permanent contacte amb intel·lectuals i dirigents de tot el món li ha permès un coneixement profund i complet de la problemàtica actual. Ell s’ha proposat de col·laborar i servir a la veritat en la profunda convicció que veritat i realitat van necessàriament unides: “la veritat no es pot concebre en abstracte, ha d’estar emmarcada per la saviesa (humana)”. Per això és una constant a les seves manifestacions, l’afirmació que per superar les crisis actuals, que en proporcionar-nos un cúmul de dades científiques ens poden empènyer al relativisme en qüestions essencials que fan referència a l’ésser humà, “necessitem de nou buscar la veritat”.

Anàlisi i síntesi, veritat i realitat; fe i raó. Són conceptes que s’entrecreuen i harmonitzen en la forma d’abordar les qüestions i que permeten reconèixer el seu segell personal imprès a tots els seus treballs. La fe cristiana i l’accés al coneixement racional s’exigeixen mútuament. No és estrany que aquesta qüestió, primordial per a Joseph Ratzinger (“no actuar segons la raó és contrari a la naturalesa de Déu”) constitueixi un eix fonamental en les seves anàlisis europees. Així podrà afirmar a la Universitat de Ratisbona el setembre de 2006 que l’acostament entre la fe bíblica i el pensament grec, entre fe i raó, entre autèntica il·lustració i religió, és un dels fonaments “d’allò que amb raó es pot anomenar Europa”. L’aversió d’Occident a les fonts de coneixement que no siguin positivistes pot generar greus danys: “una raó que és sorda a allò diví i que relega la religió a l’espectre de les subcultures, és incapaç d’entrar en diàleg amb les cultures”. Com concretarà moltes vegades aquest és un dels problemes més seriosos d’Europa de cara a la seva relació amb altres pobles, cultures o civilitzacions. L’adhesió a la fe cristiana és, alhora, adhesió a la racionalitat: “la fe cristiana, que ens ajuda a reconèixer com a tal la Creació, no significa una paràlisi de la raó. Per contra, crea al voltant de la raó pràctica un espai vital en què aquesta pot desenvolupar la pròpia potencialitat”.

Ratzinger afirma: “És evident que Europa no és un concepte geogràfic sinó una grandesa històrica i moral. En les revolucions dels darrers anys, s’ha desvetllat amb extrema claredat que l’actuar polític, social i econòmic no es duu a terme només mitjançant la tecnocràcia, sinó que en el fons implica un problema moral i religiós (…) De fet, es tracta d’una identitat històrica, cultural i moral més que geogràfica, econòmica o política; identitat constituïda per un conjunt de valors universals que el Cristianisme ha contribuït a forjar (…) Aquests valors que constitueixen l’ànima del Continent han de romandre a l’Europa del Tercer Mil·lenni com a ferment de civilització”. També ha accentuat en el discurs la necessitat de trobada i diàleg entre religions diferents, entre diversos corrents polítics, socials i econòmics amb el comú objectiu de salvaguardar la dignitat humana amenaçada per un dogmatisme relativista denunciat per Ratzinger des de fa molt de temps. La negació de valors universals absoluts a Europa portaria a no respectar la dignitat de la persona i, consegüentment, a no respondre a les finalitats de la seva existència: “una comunitat que es construeix sense respectar l’autèntica dignitat de l’ésser humà, oblidant que tota persona ha estat creada a imatge de Déu, acaba per no fer el bé de ningú”. Aquests valors universals absoluts –dignitat, vida, propietat i llibertat- es recolzen en una base moral inscrita en l’home i present d’alguna manera a les principals civilitzacions.

El Cristianisme, encara tenint el seu origen i part del seu desenvolupament a Orient, ha trobat “la seva empremta històricament decisiva a Europa” a la trobada amb la filosofia grega. I aquesta trobada, a la qual s’unirà successivament el patrimoni de Roma “ha creat Europa i roman com a fonament d’allò que amb raó es pot anomenar Europa”. Però si bé la racionalitat és un senyal essencial de la cultura europea “es pot tornar devastadora si se separa de les seves arrels i s’erigeix com a criteri únic el tècnicament possible”. Li “cal vincular-se amb les dues grans fonts del saber: naturalesa i història”. Racionalitat, naturalesa i història constitueixen els camins bàsics del coneixement i s’han d’utilitzar conjuntament i harmònicament. L’Estat no és font de veritat, ni tampoc se’n pot deduir la total neutralitat moral i religiosa. La racionalitat europea des de la Il·lustració ha anat desembocant en una cultura que “exclou Déu de la consciència pública, bé negant-ho, bé confinant-ho a l’àmbit de la pura consciència subjectiva com una cosa irrellevant per a la vida pública”. Es tracta d’una moralitat purament funcional en què desapareix la categoria de bé: res no és bo o dolent, sinó que depèn de les conseqüències que puguin preveure’s en una acció. Per això Ratzinger afirma rotundament: “a Europa s’ha desenvolupat una cultura que és l’antítesi absolutament més radical no només del Cristianisme, sinó de la tradició religiosa i moral de la humanitat”.

L’obra d’unificació europea a partir de la II Guerra mundial va tenir una de les seves motivacions a obrir un camí de pau, mitjançant la cerca d’una identitat comuna “que no havia de dissoldre o negar les identitats nacionals sinó unir-les a un nivell d’unitat més alt, a una única comunitat de pobles”. En aquest procés,” no hi ha cap dubte que els pares fundadors de la unificació europea consideraven l’herència cristiana com el nucli d’aquesta identitat històrica”. Polítics protagonistes com Adenauer, Schumann o De Gasperi ho van fer amb plena consciència que per sobre de les fronteres confessionals, allò comú a tots els cristians, constituïa una força unificadora de l’actuació d’Europa al món. Existia també la creença que aquesta identitat cristiana era compatible amb els ideals morals de la Il·lustració, que d’alguna manera havien posat en relleu “la dimensió racional de la realitat cristiana”.

Sense entrar en debats concrets sobre la Constitució Europea, Ratzinger avançava els elements morals que, a parer seu no havien de faltar perquè formen part de la identitat europea, estimant que la Carta de Drets podia representar un primer pas en aquest sentit. En primer lloc la presentació de la dignitat humana i dels drets humans com a valors que precedeixen tota jurisdicció estatal. Valors previs a tota decisió i acció política, valors universals, intangibles i no manipulables, que remeten en darrer terme al Creador. Aquesta dignitat val per tots: minusvàlids, no nascuts, malalts, tarats. El segon element que també forma part de la identitat europea és la consideració del matrimoni i la família modelat segons la fe bíblica, i avui amenaçat des de molts fronts (ruptura de la seva indissolubilitat, buidament de la forma jurídica, equiparacions d’altres unions). “Europa no seria ja Europa si aquesta cèl·lula fonamental del seu edifici social (mantinguda una vegada i una altra en la seva història amb molt de patiment) desaparegués o canviés essencialment”.

Finalment la qüestió religiosa: el respecte a com n’és de sagrat un aspecte fonamental per a totes les cultures i que és lícit suposar que es doni també en el que no està disposat a creure en Déu. Avui passa que el respecte s’imposa i exigeix, llevat dels cristians que veuen com quan es deshonra allò que és sagrat per a ells, s’invoca la llibertat d’opinió o la tolerància: “aquí hi ha un odi d’Occident a si mateix que és estrany i que només es pot considerar com una cosa patològica”. És més, existeixen corrents i tendències laïcistes i relativistes que neguen als cristians inclusivament el dret a intervenir com a tals en el debat públic o es rebutgen les seves aportacions sota l’acusació de “voler tutelar privilegis injustificats”. Europa necessita una nova acceptació de si mateixa si vol sobreviure: ”podria pensar fins i tot que el Continent europeu està de fet perdent fe en el seu propi futur”. Tot i això, la multiculturalitat no pot subsistir sense punts d’orientació a partir dels valors propis, i per a les diverses cultures del món la profanitat absoluta desenvolupada a Occident els és una cosa profundament estranya a l’estar convençuts que un món sense Déu no té sentit.

Benet XVI ha conegut i defensat els valors d’Europa. Tots els valors que han forjat la seva grandesa històrica i moral. Davant els desafiaments i crisis del present, que ell ha analitzat i exposat amb tanta claredat i precisió, el seu missatge és senzill: cal conèixer-los, valorar-los, mantenir-los i fer-los presents a l’actual etapa de construcció europea. Així es contribuirà a edificar una nova Europa, realista però no cínica, rica en ideals i alliberada d’il·lusions ingènues, inspirada en la perenne i vivificant veritat de l’Evangeli. Que descansi en pau i que la llum perpètua l’il·lumini.

Advertisement
  1. Jordi Morrós Ribera
    gener 2, 2023 a les 10:41 am

    Molt agraït per aquesta llarga i ponderada reflexió.

    He trobat també interessant aquesta aportació més filosòfica arran d’un debat que va mantenir, quan encara no era Papa, amb un filòsof encara viu que és Jürgen Habermas.

    https://www.atrio.org/2023/01/habermas-y-ratzinger-fe-y-politica-el-debate/

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: