Pàgina d'inici > Economia > Sebastià Catllà, conseller delegat d’Oliva Torras: “Treball, esforç i sacrifici”

Sebastià Catllà, conseller delegat d’Oliva Torras: “Treball, esforç i sacrifici”

Oliva Torras és un grup industrial metal·lúrgic de referència a la Catalunya Central que recentment ha superat els 75 anys de vida corporativa. Ens acostem al centre productiu, al camí de Rajadell, polígon del Pont Nou, on disposa d’unes instal·lacions de més de 30.000 m2 de capacitat per a la fabricació de productes de base metàl·lica. Ens rep Sebastià Catllà i Fernàndez, conseller delegat de l’empresa, en una sala àmplia i diàfana del primer pis amb vistes privilegiades de l’entorn. En un racó hi destaquen dos elements emblemàtics de l’empresa en els seus primers anys d’existència: l’enclusa i un carretó per distribuir peces metàl·liques, que ja en aquells anys pretèrits pagava l’impost de circulació.

L’empresa ha superat els 75 anys amb la implicació de tres generacions. La saviesa popular ens diu que “L’avi crea l’empresa, el fill la fa créixer i el net la tanca”.

El relleu generacional pot ser, certament, difícil. No és el nostre cas. Estem en la tercera generació, tenim un projecte de negoci clar i continuem treballant, creant nous productes, dirigint-nos a nous mercats i diversificant el negoci. La clau de l’èxit és la bona entesa i el compartir uns valors. Sempre ens hem avingut molt, compartim objectius i treballem plegats per aconseguir-los. Convivim amb harmonia les dues famílies: la família Catllà i la família Solé. Sempre hem crescut, i la tercera generació no ha estat pas cap excepció.

Com es preveu la quarta generació?

Per la banda Solé no es preveu continuïtat. Per la nostra banda tinc un parell de fills que mostren interès en l’empresa. El meu fill gran està acabant enginyeria industrial, ja ha fet pràctiques a l’empresa, i ara vol fer un màster. Ningú li ha imposat el camí. És ell qui ha mostrat la iniciativa. El fill petit està acabant el batxillerat i també mostra interès per la tecnologia i l’enginyeria.

Com era el fundador, Lluís Oliva Torras, i el seu soci Jaume Victori Calafell?

Eren emprenedors que un estiu varen decidir plegar d’on treballaven i començar l’activitat pel seu compte. Eren gent molt treballadora que hi dedicaven totes les hores que hi fessin falta i més, inclosos els caps de setmana. Aquest esperit de lluita i de no defalliment davant les adversitats s’ha transmès a les següents generacions. Tant a la segona generació, el meu pare Sebastià Catllà i Francesc Solé, com també nosaltres. Ens hi posem ben d’hora i treballem el que faci falta per tirar endavant. A l’empresa com a la vida, hi ha moments bons i moments adversos. Les dificultats i crisis que hem tingut, com tothom, s’han superat amb treball, esforç i sacrifici.

Les noves generacions estan perdent aquests valors.

Ells ho tenen tot molt més fàcil. En part, jo ho entenc. Actualment, amb els mòbils i altres aparells, tenen la informació instantània i al moment. Els estímuls que reben els joves són continus i cerquen la gratificació immediata. Nosaltres hem conservat la cultura de l’esforç sostingut en el temps. També és molt important mantenir la bona entesa i l’harmonia entre tots. Som una empresa familiar que ha crescut molt i cal preservar la col·laboració entre tots. Si algú no comparteix aquests valors, sentint-ho molt, ha de buscar-se un altre lloc. Per altra banda, nosaltres confiem en el talent del territori. Tenim personal format a la UPC, la FUB, també en el Centre de Formació Pràctica…

Oliva Torras s’ha sabut adaptar a entorns canviants i circumstàncies diferents.

Lluís Oliva i Jaume Victori eren hàbils mecànics, molt treballadors, que treballaren en el manteniment de les fàbriques tèxtils i la construcció de dipòsits, calderes i conduccions de vapor. Manresa disposava de moltes fàbriques tèxtils com l’Aranya, la Fàbrica Nova, Cintes Dalmau, Cantarell i Gallifa, entre altres. La crisi dels anys 70 afecta molt negativament el tèxtil, que era el principal motor de la indústria. El sector auxiliar de l’automoció agafa el relleu del tèxtil, i Oliva Torras passa a fabricar motlles i utillatge per a Pirelli. També la Lemmerz ens subcontracta la fabricació de contenidors i matrius. Metalbages, Metalauto i Tecniacero s’afegeixen a la cartera de clients. Treballem en la subcontractació de productes i components metàl·lics de veïns industrials tan potents com les multinacionals Pirelli i Lemmerz. Però, malauradament, Pirelli es deslocalitza i tanca la fàbrica. Una gran pèrdua per al territori. La tercera generació assumim el repte de modernitzar la fàbrica, informatitzar els processos i convertir-la en un centre d’enginyeria avançat. Hem hagut de canviar el model de negoci i reorientar-lo al mercat global amb la fabricació de productes propis per a clients que poden estar a molts kilòmetres de distància. Continuem tenint una part de subcontractació, però ens hem diversificat amb línies de producte propi. A través de diverses empreses i divisions, el grup és present en sectors com l’automoció, la mobilitat, el joc, el transport ferroviari i, també, la subcontractació. Alhora la diversificació és difícil, requereix una organització molt més complexa i també comporta riscos.

No han volgut especialitzar-se exclusivament en el sector auxiliar de l’automoció.

Treballem per aquest sector, sí, però és minoritari. A més, el sector de l’automoció està canviant, al passar del cotxe de combustió interna al vehicle elèctric. El futur no és clar, i menys en un territori tan dependent d’aquest sector. El cotxe elèctric pot ser una part del futur, però no tot el futur. Vehicles de més tonelatge com els camions, els avions i, per suposat, els vaixells no podran ser totalment elèctrics i s’hauran de buscar altres alternatives. La readaptació no serà fàcil, però s’haurà de fer.

Vostè és empresari, però també un esportista d’alt nivell.

Vaig començar esquiant i, posteriorment, gràcies al pare, vaig entrar en el món del ciclisme. Va ser el punt de partida per competir en duatlons i triatlons. Ho gaudeixo tant en la feina com en l’esport.

Triatlons…

Natació, ciclisme i cursa de fons. Molt esforç i sacrifici… L’esport per a mi sempre ha estat una afició. No he deixat de fer mai esport. M’agrada, en gaudeixo i ho necessito. L’esport és una manera d’aclarir la ment de les preocupacions del dia a dia de l’empresa, que pot arribar a ser molt intens. Desconnecto i torno a la feina amb més forces per superar els reptes. Però tant en l’empresa com en l’esport: treball, esforç i sacrifici.

Advertisement
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: