Improductivitat

El Cercle d’Economia, una institució desvinculada dels partits polítics fundada l’any 1958 per fomentar el debat sobre les polítiques econòmiques i que exerceix de lobby empresarial amb gran capacitat d’influència, ha celebrat aquesta setmana al Palau de Congressos de Catalunya la seva trobada anual sota el títol de les estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi.

Poques variables econòmiques són més importants que la productivitat, un indicador de l’eficiència amb què es converteixen els recursos en productes o serveis. La productivitat, associada al creixement del PIB per càpita i els ingressos dels ciutadans, és fonamental per al dinamisme econòmic i el benestar de la població. Un augment de l’1% de la productivitat d’una regió s’associa amb un augment del PIB per càpita i dels ingressos dels seus ciutadans del 0,9% i 0,7%, respectivament, amb una reducció de les hores treballades per ocupat del 0,2% i una disminució significativa de la pobresa. Produir més i millors productes amb menys recursos també contribueix a la sostenibilitat ambiental i la minimització dels residus. La productivitat d’un país determina el nivell de benestar de la població. Com més alt és el nivell de productivitat, més alts són els ingressos, menors les hores treballades, menys desigual la distribució de la renda i menor és la pobresa. Les regions menys productives, que són també les que tenen un nivell de PIB per càpita inferior, tenen una proporció de la població en situació de pobresa més elevada. Les subvencions públiques i els ajuts benintencionats d’ONGs o monges mediàtiques enquisten la pobresa i no són la solució. El veritable antídot contra la pobresa és la productivitat.

A nivell europeu, el creixement anual mitjà del PIB per hora treballada entre el 2000 i el 2020 es va situar en l’1,2%. A Espanya va ser només el 0,7% i a Catalunya el 0,8%. La productivitat espanyola ha passat d’estar el 6% per sota de la mitjana europea l’any 2000 a estar el 12% el 2022, segons l’estudi de CaixaBank dirigit per Oriol Aspachs. A les regions més productives d’Europa, els treballadors perceben salaris més elevats i, al mateix temps, precisament perquè són més productius, treballen menys hores. Per tant, una major productivitat és l’element clau perquè el conjunt de la ciutadania pugui gaudir d’una millor qualitat de vida. Només el País Basc presenta un nivell de productivitat relativament elevat i s’apropa al de les regions europees més benestants. No és el cas de Catalunya. A més, millorar la productivitat d’una regió és més difícil si les del seu voltant es queden enrere. Les regions del sud de França i les del nord d’Itàlia, que en el 2000 eren de les més productives d’Europa, han perdut posicions. Això dificulta, per l’efecte aglomeració, la progressió de l’economia catalana. La capital europea de la productivitat es troba actualment entre Stuttgart, Nuremberg i Munic. La productivitat de Catalunya hauria d’augmentar el 5% per equiparar-se en PIB per càpita al de Torí o Venècia. Per assolir el de Munic, caldria augmentar-la un 58%.

Com a causes del mal comportament de la productivitat trobem l’estructura productiva molt esbiaixada cap el sector terciari menys productiu, amb molta ocupació de baix valor afegit; i un problema de dimensió empresarial, ja que el nostre teixit productiu està format majoritàriament per pimes, fet que dificulta l’explotació d’economies d’escala. També hi ha una manca d’inversió en capital físic, actius intangibles i capital humà. Els lamentables resultats de l’informe PISA han situat el nivell educatiu de Catalunya entre els pitjors d’Espanya i dels països de l’OCDE. La responsabilitat és política, però també cal la col·laboració empresarial. Les empreses han d’assegurar la formació continuada i aportar als treballadors la capacitat d’adaptar-se a un entorn complicat. En el camp de la recerca i la innovació, alguns sectors de Catalunya han dut a terme una política ambiciosa que està millorant la transferència de coneixement per tal que la recerca bàsica acabi transformant-se en desenvolupament i innovació, comercialització de nous productes i PIB real.

Hi ha una incapacitat manifesta dels governs d’avançar en el desplegament i millora d’infraestructures que són essencials per al bon desenvolupament del país com els trens de Rodalies. El ministre de Transports, Óscar Puente, ja ha avisat que trigaran fins a dos mesos en recuperar la normalitat del servei. Altres infraestructures necessàries són la millora en la gestió de l’aigua, el desplegament d’energies renovables o la millora de la connectivitat del país. Això inclou l’ampliació de l’aeroport del Prat, però també el corredor mediterrani i el desdoblament de la C-55, dues obres que avancen més lentament que el temple expiatori de la Sagrada Família. Passen els anys i les intensitats mitjanes superiors als 35.000 vehicles diaris en el seu pas pel Bages Sud continuen col·lapsant la carretera que comunica Manresa amb Barcelona. Mentrestant, l’alternativa ferroviària de la R4 de Renfe està paralitzada pel robatori de coure.

Finalment, recordar que els costos burocràtics són també enemics de la productivitat. L’enorme complicació administrativa i la proliferació de normatives de tot tipus dificulten l’activitat empresarial. En una recent entrevista, Ignasi Llobet i Vendrell, director general del grup Llobet, es lamenta dels excessius costos regulatoris i només desitja que l’administració pública els deixi treballar en l’àmbit on l’empresa demostra tenir avantatges competitius. Fomentar l’activitat productiva, deixar respirar l’empresari i alleugerir les empreses de càrregues normatives és una precondició per a la millora de la productivitat.