L’informe Margallo i la reducció del 20% del PIB de Catalunya

La darrera iniciativa del govern central per frenar la marea independentista de Catalunya és un informe on adverteix que la secessió significaria la caiguda del PIB català en un 20%. La causa més important seria la reducció de les exportacions a Espanya i Europa, a més de la pèrdua d’inversions estrangeres i de fons regionals europeus, així com la deslocalització d’empreses. Quina credibilitat tenen aquestes xifres? Poca.

S’ha de considerar que les exportacions, equivalents a un 65% del PIB català, es calculen en termes de facturació i no pas de valor afegit com el PIB. El valor de les exportacions ve determinat pel treball d’empreses catalanes, en un terç del total, i també pels béns intermedis emprats en la seva producció, la majoria dels quals no són produïts a Catalunya. D’aquesta manera, l’informe Margallo, considerant que les exportacions catalanes a la resta d’Espanya són el 45% del total, calcula l’impacte sobre el PIB català d’una caiguda del 50% de les exportacions catalanes a la resta de l’Estat espanyol així:

0,5 x 0,45 x 0,66 = 0,1485 = 14,85%

Clarament, el resultat no és correcte. Les exportacions incorporen el valor afegit de les empreses exportadores catalanes, però també el valor dels béns intermedis utilitzats en la seva producció. La majoria d’aquests béns intermedis no són fabricats a Catalunya. I recordem que més de la meitat de les importacions catalanes són béns intermedis o béns de capital. Utilitzant dades de les taules input-output de l’economia catalana (Guinjoan i Cuadras Morató), el resultat seria:

0,5 x 0,45 x 0,20 = 0,045 = 4,5%

Per tant, en el supòsit pessimista que la reducció de les exportacions catalanes a la resta de l’Estat fos del 50%, la reducció del PIB seria del 4,5%.

A més, un hipotètic tancament del mercat espanyol introduïria incentius a internacionalitzar la producció catalana, com va passar amb el cava, i sempre permetria, en el curt termini, oferir el producte a altres destins amb preus rebaixats. Donat que el 45% de les exportacions catalanes es destinen al mercat espanyol, i considerant un boicot comercial que afecti al 20% dels productes catalans, que obligui a vendre aquests béns boicotejats amb una rebaixa del 35% del preu, l’efecte sobre el PIB català seria de l’1,6% (Pol Antràs). És una xifra important, però molt allunyada del cataclisme anunciat pel ministre Margallo i també molt inferior al dèficit fiscal català, que s’estima en el 8% del PIB (16.000 milions d’euros cada any, d’acord amb el mètode del flux monetari).

A més, els costos de la caiguda de les exportacions són temporals, però els guanys del dividend fiscal d’una hipotètica independència serien permanents. Per últim, cal considerar que el boicot difícilment afectaria les multinacionals que produeixen a Catalunya (40% de la producció industrial) ni les exportacions de béns intermedis (66% de les exportacions catalanes).