Pàgina d'inici > Economia > La Manresa que volem

La Manresa que volem

La nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa, que se celebrarà del proper 30 de juny al 2 de juliol a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, se centrarà en el paper de les ciutats mitjanes com a articuladores del territori. Quasi la meitat de la població mundial i tres quartes parts dels occidentals viuen en ciutats. En el segle XXI, en paraules del Ministre d’Informació de Singapur, la unitat de producció econòmica, d’organització social i de generació de coneixements més rellevant serà la ciutat. Manresa, durant el segle XIX, va aconseguir una base productiva sòlida que li va permetre triplicar la seva població, de 8.500 habitants l’any 1803 a 25.200 l’any 1897. La importància de la indústria tèxtil del cotó, filats i teixits, ho va fer possible, amb el paper de l’aigua com a font d’energia, la facilitat del transport amb Barcelona i el seu port, la importància del ferrocarril que arribà a Manresa l’any 1859 i la tradició manufacturera prèvia que hi havia en el camp de la seda. La indústria tèxtil possibilità la creació de noves indústries dependents, essent la més important la metal·lúrgica, dedicada a l’obtenció i reparació dels mitjans de producció.

Aquesta situació es manté aproximadament fins la crisi dels anys 70 del segle passat, quan es produeix una forta desindustrialització i pèrdua d’empreses. Les amenaces que ens presenta el context actual són considerables. A la inflació se li afegeix un creixement dèbil. I la incipient normalització dels tipus d’interès portarà molts problemes financers a empreses i Estats excessivament endeutats. A diferència del passat, les empreses actuals suporten costos de l’energia superiors en un 40% a les competidores castellanes i basques, amb tot el que això suposa de pèrdua de competitivitat i rendibilitat; entrar i sortir de la ciutat comtal és un infern; els ferrocarrils de rodalies, 160 anys després de la inauguració, no circulen a massa més velocitat; i importants sectors industrials del Bages com totes les empreses auxiliars de l’automòbil encaren enormes incerteses per la transició del motor de combustió interna al vehicle elèctric. El pla del Bages disposa de més de 100 polígons industrials i, malgrat l’excés en la proliferació de normatives innecessàries, no hi ha encara un pla d’accés ni d’infraestructures bàsiques. Manresa ha perdut pes poblacional i econòmic. De ser la 7a ciutat més poblada del Principat s’ha passat a la 16a, per darrera de Rubí i Sant Boi. Estem per sota de la mitjana en PIB per habitant i la llarga decadència es percep a molts nivells, des de comerços tancats fins a la pèrdua d’importants empreses, passant per un barri antic degradat i espais públics bruts i mancats de zones verdes.

El Bages és una comarca amb clara tradició industrial. I aquesta és una fortalesa que s’ha de mantenir i potenciar per dos motius bàsics. El primer és la major predisposició de la indústria a adoptar canvis tècnics, que repercuteixen en una productivitat més elevada i, per tant, salaris més alts amb una major quantitat i qualitat de llocs de treball. El segon és la possibilitat d’aconseguir economies d’escala, això és, l’augment de la capacitat productiva de l’empresa amb reduccions del cost unitari de producció. És el cas, per exemple, d’ICL amb la construcció de la rampa de Cabanasses, aquesta cinta transportadora de 5 km que ha de permetre l’increment d’extracció de potassa. Res d’això és possible en una economia terciaritzada en serveis de baix valor afegit com el turisme de masses. Un cambrer actual, en plena revolució digital, serveix el mateix número de cerveses per hora que un segle abans. Els sous són misèrrims i les condicions de treball també. Els avantatges competitius no els tenim en els serveis, sinó en la indústria i la seva servitització. Sectors com el metal·lúrgic, l’agroalimentari o el miner lideren l’economia de la comarca. A més, es disposa d’elements necessaris com són les universitats, la UPC i la FUB, el centre tecnològic Eurecat, centres educatius, reglats i de formació ocupacional, i un teixit associatiu que han de dinamitzar la innovació tecnològica i promoure la transferència de coneixement cap a l’empresa.

Els límits administratius de Manresa no coincideixen amb el seu radi d’influència, d’abast comarcal o supramunicipal. Per això cal la coordinació dels municipis del Bages per evitar duplicitats i reduir burocràcia. S’ha d’ampliar l’àmbit geogràfic de focalització estratègica de la ciutat de Manresa fins la Catalunya Central. La ciutat és una construcció col·lectiva que fem entre tots. Manresa és fruit de les interaccions entre els diferents agents i entitats, que actuen en un entorn concret. Per afrontar amb èxit els nombrosos reptes que hi ha plantejats i per a què es pugui avançar, cal posar-se d’acord cap on es vol anar i dotar-se d’estratègies i projectes per dur-los a terme. Ens cal poder transitar de la Manresa que tenim, amb tots els problemes i mancances, a la Manresa que volem, més plena i pròspera. Manresa ha de recuperar la fibra d’una societat oberta i plural, activa i no addicta a la cultura del subsidi, universitària i generadora de coneixement, innovadora i emprenedora, solidària i inclusiva, creant aliances amb les institucions, la ciutadania i la societat civil.

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: