Pàgina d'inici > Economia > Recaptant impostos

Recaptant impostos

Els recaptadors d’impostos estaven molt mal considerats socialment a la Judea del segle I. No només col·laboraven amb les forces romanes invasores, sinó que extorsionaven la població i s’enriquien il·lícitament al cobrar de més. Zaqueu era el cap dels recaptadors d’impostos de la zona de Jericó i l’evangeli de Lluc ens explica que era ric. En la trobada amb Jesús es produeix el penediment de Zaqueu, que decideix restituir quatre vegades més a qui havia exigit en excés. Molt ha canviat la situació tributària en aquests dos darrers mil·lenis. El creixement econòmic acumulat ha multiplicat afortunadament les rendes, però també ho han fet els impostos, tant en termes relatius com absoluts. Si Zaqueu, Mateu o els sacerdots del temple de Jerusalem, que també en cobraven, haguessin intentat manllevar el que ara paguem de tipus impositiu mitjà d’IRPF o general d’IVA s’haguessin trobat, a ben segur, amb una revolta popular. De fet, Adam Smith assegurava a finals del segle XVIII que indubtablement la recaptació d’un impost exorbitant, com podria ser recaptar en temps de pau, o fins i tot de guerra, una suma equivalent a la cinquena part de la riquesa de la nació, justificaria la resistència del poble, tant com qualsevol altre flagrant abús de poder. Ni Smith ni els jueus coetanis del Messies podien sospitar que arribaríem a pagar en impostos el 50% dels ingressos, i en alguns casos més. Els jueus dedicaven molts menys dies cada any per complir les seves obligacions tributàries, que els 200 dies de mitjana que els catalans treballem actualment per pagar impostos. Tampoc els jueus tenien una dotzena d’impostos propis, ni impost de patrimoni, ni els trams més elevats de l’impost de renda, ni recàrrecs a l’activitat econòmica, ni impost de successions o transmissions patrimonials. Jesús ens exhortarà a donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu. Però, alerta, en cap moment precisa quanties ni percentatges. Entre no donar res al Cèsar, que s’escauria en un sistema anarcocapitalista, a donar-lo tot, propietat privada i fins i tot la vida, hi ha una multitud de situacions intermèdies. La mateixa concepció de culpa i pecat ha canviat radicalment. Defraudar un recaptador d’impostos no es considerava un pecat entre els jueus. El Talmud classificava els recaptadors d’impostos amb assassins i lladres, i els seus guanys com a adquirits per engany i violència, no dignes de ser acceptats com a caritat. Ara, en canvi, quan Hacienda somos todos, defraudar impostos és sempre un delicte, i d’ells en depèn la provisió dels serveis públics. En ambdós casos, però, el pagament d’impostos és una certesa. I l’altra certesa és la mort.  

Advertisement
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: