Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Ens vindrà la salvació dels Bancs Centrals?

Ens vindrà la salvació dels Bancs Centrals?

1330514219697draghidn

Des de l’inici de l’actual crisi financera, el Banc Central Europeu, com també destacadament el dels EUA, la Gran Bretanya i el Japó, han comprat massivament grans quantitats de deute públic i préstecs hipotecaris als estats i bancs comercials. És el que es coneix com quantitative easing, i és una mesura extraordinària (no permesa legalment a la UE) d’estímul monetari que augmenta les reserves del sistema bancari i redueix el tipus d’interès, en aquests moments molt proper al 0%. Es pretén reduir així el cost de finançament dels estats i reactivar el crèdit i la despesa, estimulant l’activitat econòmica i reduint les xifres d’atur.

No cal aclarir que ha estat un clamorós fracàs i alhora una seriosa amenaça. Malgrat un tipus d’interès històricament baix, els interessos pagats per estats en fallida com el d’Espanya s’incrementen pel risc d’impagament. El crèdit a famílies i empreses tampoc es reactiva, ja que les entitats financeres, poc sanejades, prefereixen invertir en deute públic el diner a cost nul emès pel banc central. I, per suposat, l’activitat econòmica continua astènica i sense força, alimentant la metàstasi del càncer de l’atur. Abans d’insistir en la dèria obsessiva de la despesa, s’ha d’equilibrar prèviament una estructura productiva profundament distorsionada per la bombolla creditícia prèvia a la crisi. De la mateixa manera que una persona engarrotada s’ha de redreçar i desentumir per poder caminar, l’estructura productiva, abans de tornar a créixer, s’ha de reestructurar i adaptar a la situació real d’una societat empobrida i depauperada.

L’amenaça que suposen els estímuls monetaris massius és la inflació. Com van descobrir els jesuïtes de l’Escola de Salamanca del segle XVI, amb l’arribada de l’or provinent d’Amèrica, la creació de moneda provoca l’alça generalitzada dels preus. Si, en aquests moments, els preus no es descontrolen, és únicament perquè el nou diner creat pel banc central resta immòbil i no ha entrat en circulació. En el moment en que ho faci, la societat pot quedar doblement ferida per l’atur i la inflació.

Advertisements
  1. Antonio López
    febrer 28, 2013 a les 8:58 pm

    Encara que el tipus interès interbancari estigui al 0% a qualsevol que se li ocorri demanar un préstec personal, hipoteca o finançament per a la seva empresa li van a cobrar un interès similar al dels temps de la bombolla perquè com bé dius el prestador ha de cobrir-se davant el risc d’impagament que és mes elevat en una economia en recessió. Mes que al tipus d’interès nominal caldrà atendre al tipus d’interès real i aquest depèn enormement de les expectatives, si aquestes milloren el tipus interès real baixa i viceversa. Si una forma de millorar les expectatives pot venir de la injecció de liquiditat per part del BCE per què no intentar-lo d’aquesta forma si al cap i a la fi és el que estan fent altres bancs centrals.

  2. febrer 28, 2013 a les 10:20 pm

    Antonio, si s’utilitzés aquesta millora temporal de les expectatives per fer les reformes estructurals que són molt urgents, estaríem d’acord.
    Però el que veiem és que l’Estat deixa de fer reformes estructurals quan hi ha justament una millora momentània.
    Per altra banda, continuar pel camí d’injeccions monetàries multilaterals per part dels Bancs Centrals és molt perillós. Cal justament restablir el sistema monetari internacional que garanteixi l’estabilitat perduda.
    Cal, per tant, finiquitar el sistema actual i accidental de moneda fiduciària.

  3. Març 3, 2013 a les 5:36 pm

    L’economista de Columbia University, Nouriel Roubini, també deixa clar que quan tots els Bancs Centrals opten per mesures de Quantitative Easing, les guerres de QE actuen com un proxy de les guerres de devaluació de divises.
    Queda clar que no tots els països poden sortir guanyant. Al final, és un joc de suma zero. O, pitjor, de suma negativa:
    http://www.project-syndicate.org/commentary/the-risks-and-costs-of-quantitative-easing-by-nouriel-roubini

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: