Ens vindrà la salvació dels Bancs Centrals?

Des de l’inici de l’actual crisi financera, el Banc Central Europeu, com també destacadament el dels EUA, la Gran Bretanya i el Japó, han comprat massivament grans quantitats de deute públic i préstecs hipotecaris als estats i bancs comercials. És el que es coneix com quantitative easing, i és una mesura extraordinària (no permesa legalment a la UE) d’estímul monetari que augmenta les reserves del sistema bancari i redueix el tipus d’interès, en aquests moments molt proper al 0%. Es pretén reduir així el cost de finançament dels estats i reactivar el crèdit i la despesa, estimulant l’activitat econòmica i reduint les xifres d’atur.

No cal aclarir que ha estat un clamorós fracàs i alhora una seriosa amenaça. Malgrat un tipus d’interès històricament baix, els interessos pagats per estats en fallida com el d’Espanya s’incrementen pel risc d’impagament. El crèdit a famílies i empreses tampoc es reactiva, ja que les entitats financeres, poc sanejades, prefereixen invertir en deute públic el diner a cost nul emès pel banc central. I, per suposat, l’activitat econòmica continua astènica i sense força, alimentant la metàstasi del càncer de l’atur. Abans d’insistir en la dèria obsessiva de la despesa, s’ha d’equilibrar prèviament una estructura productiva profundament distorsionada per la bombolla creditícia prèvia a la crisi. De la mateixa manera que una persona engarrotada s’ha de redreçar i desentumir per poder caminar, l’estructura productiva, abans de tornar a créixer, s’ha de reestructurar i adaptar a la situació real d’una societat empobrida i depauperada.

L’amenaça que suposen els estímuls monetaris massius és la inflació. Com van descobrir els jesuïtes de l’Escola de Salamanca del segle XVI, amb l’arribada de l’or provinent d’Amèrica, la creació de moneda provoca l’alça generalitzada dels preus. Si, en aquests moments, els preus no es descontrolen, és únicament perquè el nou diner creat pel banc central resta immòbil i no ha entrat en circulació. En el moment en que ho faci, la societat pot quedar doblement ferida per l’atur i la inflació.