Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El llegat d’Hugo Chávez

El llegat d’Hugo Chávez

venezuela

Així com l’elecció d’un nou Pontífex, jesuïta i auster, genera expectatives de canvis esperançats en el govern de la cúria vaticana i de l’església catòlica, la mort del dirigent veneçolà Hugo Chávez obliga a fer balanç dels resultats aconseguits durant els 14 anys de l’anomenat “socialisme del segle XXI”. Com s’han rendibilitzat les rendes del petroli, superiors al bilió de dòlars i equivalents al 40% del seu PIB?

Com sol succeir, l’Estat s’apropia d’aquestes riqueses naturals i les utilitza, en primer lloc, per reforçar les seves estructures de control econòmic i social, debilitant les classes mitjanes i construint un aparell assistencial subjugador de les masses. Les polítiques de despesa pública i expansió monetària descontrolades, les expropiacions indiscriminades o la intervenció del tipus de canvi han originat problemes de dèficit fiscal i deute públic, inflació i augment d’impostos, escassetat de productes bàsics, racionament d’aigua i talls de llum al país llatinoamericà.

Al mateix temps que l’Estat absorbeix el 45% del PIB, s’erosiona la propietat privada i la iniciativa empresarial. Si la renda per capita de Veneçuela, el 1998, duplicava la de Perú o Colòmbia, i era semblant a la de Xile i Uruguai, tots ells mancats de petroli, avui la renda dels xilens i uruguaians supera la dels veneçolans, mentre que peruans i colombians estan només un 20% per sota. Chávez deixa un país més empobrit o menys pròsper que els seus veïns, caient de la quarta posició del rànquing llatinoamericà en renda per capita el 1998, a la setena posició el 2012.

Els indicadors socials, derivats directament del creixement econòmic, tampoc han progressat adequadament. L’índex de desenvolupament humà, basat en el nivell de vida, l’educació i l’esperança de vida, augmenta a Veneçuela menys del 19% en vint anys, mentre que en el conjunt d’Amèrica Llatina ho fa un 29%. I és que, a llarg termini, la lliure iniciativa sempre sol superar l’assistencialisme estatista.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: